Portal Gironí d'Història i Genealogia

Història medieval de Sant Martí de Llémena

Vist: 361

A l'edat mitjana, l'organització del territori de la zona de Girona començava, per damunt de tot, amb el bisbat que havia nascut després de la conversió de l'imperi romà al cristianisme i calcava la seva estructura de la divisió administrativa romana, que en època visigòtica estava separat del bisbat d'Empúries fins que es desfè amb la desaparició de la ciutat3. Per això, tots els nuclis que integren avui el municipi de Sant Martí de LLémena ja eren coneguts en època medieval: l'església parroquial de Sant Martí de Llémena és documentada l'any 1031 i el 1065, que havia pertangut al capítol de la catedral de Girona. L'església parroquial de Santa Maria de Granollers de Rocacorba va ser donada el 1065 per Guillem Guifre, en el seu testament a la canònica gironina. L'església parroquial de Sant Pere de Llorà fou restituïda el 1058 al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda i el 1065 consta al testament de Guillem Guifre a favor de la canònica gironina. L'església parroquial de Santa Cecília de les Serres és esmentada l'any 1019 i antigament és esmentada com a Santa Cecília de Càrcer1. També el 1019, el comte Berenguer Ramon I, la seva mare Ermessenda i el bisbe Pere van dotar la canònica amb l'església de Sant Martí de Llémena, entre d'altres3. Les esglésies romàniques de Sant Joan i Sant Mer, al Pla de Sant Joan, també ens demostren els seus orígens medievals1.

De castells també se'n coneixen un a Sant Martí conegut com la Sala (castell o fortificació) i un altre a Granollers de Rocacorba. El monestir d'Amer posseia béns en algunes d'aquestes parròquies com a Granollers de Rocacorba (havia estat esmentat Granollers de Rocacorba, Granollers del Gironès i Granollers d'Empordà) i a Llorà el monestir d'Amer n'adquirí béns a l'any 10281. El terme havia estat supeditat al castell de Finestres2. Documentat l'any 1140, aquest castell havia sigut l'antic centre de la baronia de Granollers de Rocacorba, una jurisdicció senyorial dictada per Pere el Cerimoniós, (se suposa que, per mantenir l'ordre a la zona) que al 1379 li va ser cedida a Pere Galceran de Cartellà i de Sant Vicenç, també feudatari del Bisbe de Girona, convertint-se en el primer baró de Granollers. Després passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i per últim, als Montoliu4.

Al segle XII va caldre repartir l'extens patrimoni de la catedral de Girona en dotze pabordies o unitats d'administració destinades a cobrir les necessitats del capítol durant un o més mesos a l'any, així la de Sant Martí de Llémena quedà integrada en la del mes d'Agost3.

L'any 1359, Sant Martí comptava amb 48 focs (216 habitants): a Sant Martí 12 focs d'església, Llorà tenia 5 focs (3 de ciutadans i 2 d'aloers), Granollers de Rocacorba tenia 21 focs, les Serres tenia 10 focs (7 d'església i 3 d'aloers)1.

És fill de Sant Martí de Llémena el capitost remença Pere Joan Sala, d'ofici llaurador, que morí a Barcelona esquarterat i penjat l'any 14851

1 Girona pas a pas, de Dolors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana 
2  Els pobles Gironins - Vol IV - La Comarca del Gironès (I), de Maruja Arnau i Guerola
3  Història del Gironès - L'època medieval, per Elvis Mallorquí Garcia
4  www.llemena.com

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)