Portal Gironí d'Història i Genealogia

La Torre Albertí

Vist: 2376

La Torre Albertí­ (Llagostera)Casa pairal de la Branca Familiar "ALBERTÍ" de Llagostera.

En el número 195 de la "Revista de Girona", corresponent al Juliol-Agost de 1.999, hi surt un ampli reportatge d'aquesta casa.

La Torre Albertí­ de Llagostera es troba al nucli urbà del poble, envoltada d'un magní­fic jardí­. La Capella fou erigida per Pere Albertí­ amb motiu de la mort del seu fill Pere el 1588, en la seva llinda hi ha l'escut nobiliari de la famí­lia; a l'interior hi ha la sepultura familiar amb la següent inscripció "SEPULTURA DEL ILLE. SOR. PERE DE ALBERTÍ I DELS SEUS FETA A XXV DE NOVEMBRE DE 1581". La façana principal del Casal amb teulada a dues vessants té un portal amb la inscripció llatina "QVOD PARAVERIT VIRTUS RETINEBIS"(Allò que el valer et prepari allò tindràs). Al primer pis, tres finestres gòtico-renaixentistes i la central amb una altra inscripció "QVOD COMODAVIT FORTVNA TOLLET/QVOD MVTVIT NATURA REPETET" (Allò que la sort t'ha donat, t'ho prendrà; allò que la naturalesa t'ha prestat, t'ho reclamarà. 

La Torre Albertí­ (Llagostera)L'origen de la famí­lia Albertí­ a Llagostera data del Segle XV, en que s'hi establiren els primers masovers d'aquest cognom a Ridaura, la construcció del Casal prové d'aquesta època; un membre d'aquesta famí­lia, Pere Albertí­, va ser nomenat Cavaller l'any 1541 pel Baró de Llagostera, Martí­ Grau de Cruylles; el tí­tol li donà opció al dret de Cavalleria i a disposar d'armes; l'any 1548 els Albertí­ adquiriren els terrenys que envolten la Masia, i edifiquen la Torre de defensa, i posteriorment al morir el Baró de Llagostera, deixà totes les seves propietats als Albertí­, llevat de la peça de terreny anomenada La Coromina; el 1548 consta un Pere Albertí­ com a Governador General Procurador de la Vila i terme de Caldes de Malavella i de tota la Baronia de Llagostera "per lo noble Sr. Dalmau de Rocabertí­ y Tagamanent i per la Ill. Sra. Isabel de Prunera i Vilarix, señors comunment i per indiví­s de aquellas". El 18 de gener de 1551, és Miquel Albertí­, cavaller, familiar de la Inquisició, també procurador general del Baró, que en nom d'aquest, dicta un ban en que prohibia "portar balletes, arcabussos y altras armas de dret prohibidas sots pena de deu lliuras barcelonesas, desparadas y L[50] qui las portará paradas [carregades]" i també aprofitava per fer saber que "per lo semblant proybex jocs de cartas i de daus".

La Torre Albertí­ (Llagostera)En un document guardat a l'arxiu patrimonial de la famí­lia Caramany, de l'any 1626, hi consta el plet a la cúria de Lloret entre Miquel Ortoll, menor de dies i pescador de Lloret, que acusa Miquel d'Albertí­ d'haver-li disparat un tir de pedrenyal el dia de Sant Jaume i haver-lo nafrat.

La Torre actualment és propietat dels Senyors de Casanova, Vescomtes d'Hostoles, hereus de Mercè de Casanova, residents a València. La Famí­lia Albertí­ sembla que va durar fins el S.XIX, ja que a la Capella també hi ha la tomba de la Vescomtessa Antònia Albertí­ i de Ros, enterrada el 5 de maig de 1829.

Informació extreta de:
Documentació de Xavier Bohigas
Patrimoni i Arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà. Seglex XIII-XX, de Pere Gifre i Santi Soler, editat per l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, vol. 2 de la col·lecció Fontanetum

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)