Portal Gironí d'Història i Genealogia

El Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries du a terme una excavació arqueològica a l’antic Convent de Sant Agustí

Vist: 192
Les arqueològues a l’interior d’una de les dues criptes-ossaris del subsòl de l’antiga església del convent de Sant Agustí (foto: MHMCE)
Les arqueològues a l’interior d’una de les dues criptes-ossaris del subsòl de l’antiga església del convent de Sant Agustí (foto: MHMCE)

Aquesta setmana s’ha dut a terme una excavació arqueològica a l’antic Convent de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, de l’orde religiós de Sant Agustí, que data dels segles XVII i XVIII i que va ser finalitzat l’any 1749.

La intervenció arqueològica està promoguda pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV, del Departament de Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, i està dirigida per l’arqueòloga Anna Maria Puig Griessenberger, Doctora en Història, amb la col·laboració de la paleontòloga Bibiana Puig. L’excavació arqueològica està autoritzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i s’enquadra en el projecte de rehabilitació i conservació de l’edifici de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que té el suport del Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

Per completar els treballs de rehabilitació de l’edifici realitzats enguany, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha organitzat unes tasques arqueològiques de documentació gràfica, estudi i recollida de materials de les criptes funeràries que ocupen gran part del soterrani de l’església. Concretament, s’ha realitzat una intervenció d’excavació arqueològica de documentació i mostreig a les estructures arquitectòniques independents i existents al subsòl del convent: dos ossaris i un túnel subterrani de grans dimensions, així com un altre espai subterrani que es localitza sota la paret del costat nord de l’antiga església del convent.

Amb la rehabilitació del paviment efectuada aquest any, s’han localitzat les lloses de coberta per accedir a l’interior de les dues criptes-ossaris, que s’han mantingut in situ. Paral·lelament a les tasques d’excavació arqueològica, es realitzarà també un estudi paleontològic de les diverses restes òssies humanes que s’han localitzat a l’interior dels ossaris. També s’ha realitzat un estudi i un aixecament planimètric dels túnels subterranis anteriors al convent. L’objectiu final del projecte és rehabilitar l’antiga església del convent, i està previst que esdevingui un espai visitable i una sala d’activitats culturals (conferències, presentacions de llibres, exposicions, concerts musicals), com a equipament complementari i sala d’actes del Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries.

L’actual immoble del convent de Sant Agustí forma part dels béns immobles declarats del patrimoni arquitectònic del municipi de Castelló d’Empúries, és un immoble catalogat i està inclòs en el Pla Especial del Centre Històric de Castelló d’Empúries com a monument històric en la categoria de conservació tipològica. Fou construït en època moderna en substitució de l’antic convent del mateix orde religiós, d’època medieval, situat a extramurs (al barri de Sant Llàtzer) de la vila comtal emmurallada i capital del comtat d’Empúries, i que datava del segle XIII, del període baixmedieval, durant el qual es funden també sis convents religiosos a la vila. Va ser membre d’aquest orde i del convent medieval el frare i sant castelloní Maurici Proheta, que morí a Mallorca l’any 1546.

La destrucció del primitiu edifici conventual durant els segles XVII i XVIII a causa de les guerres i les invasions franceses de l’Empordà, especialment el setge francès de l’any 1655, va provocar el trasllat dels monjos agustinians a intramurs i la construcció d’un nou edifici conventual durant la segona meitat del segle XVII, molt més ampli i sumptuós, al centre de la vila; a la façana de l’antiga església del convent apareix encara escrita la data de 1749. L’actual edifici es construí al punt més alt del puig Mercadal, un dels nuclis originaris de població de la vila i el mateix emplaçament de l’antic castell comtal de Castelló d’Empúries (dels segles X-XI), que fou la primera residència dels Comtes d’Empúries amb el trasllat de la capitalitat del comtat des d’Empúries a la vila; es conserva encara el túnel subterrani d’època antiga, ja esmentat per Jeroni Pujades al segle XVII i per Francisco de Zamora al segle XVIII. El convent va ser objecte de les desamortitzacions de béns religiosos de mitjans del segle XIX i va ser posat a la venda, amb la qual cosa va perdre la funció de convent religiós.

L’edifici, que conserva el campanar, dependències i l’antiga església del convent, és un immoble ampli i d’un alt valor patrimonial de la vila. A més dels ossaris i del túnel subterrani, destaquen les restes de les pintures d’estil i del període neoclàssic de l’interior de l’església del segle XVIII.

Publicada al web "castelló.cat", 13 de desembre de 2019 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)