Portal Gironí d'Història i Genealogia

Sant Quirze de Colera i The Cloisters

Vist: 1741

Ara aviat farà 100 anys George Grey Barnard (1863-1938) noliejava un vaixell que havia de transportar de França als Estats Units d'Amèrica la seva important col·lecció d'arquitectura i escultura romànica i gòtica, que havia aconseguit reunir arran de la seva estada, des de l'any 1905, en un poblet situat al costat de Fontainebleau.

Barnard, un escultor format a l'Institut d'Art de Chicago i a l'Acadèmia de Belles Arts de París, negociava la compra el 1913 de, com a mínim, deu arcades procedents del claustre de Sant Miquel de Cuixà (que hauria sumat a les que ja posseïa) i que en aquell moment decoraven l'establiment de banys que Mme. Baladud de Saint-Jean regentava a Prada de Conflent. La negativa reacció dels vilatans a aquesta possible adquisició i la determinació del govern francès d'aprovar una llei que impedís l'exportació d'aquests tipus de béns patrimonials foren determinants perquè George Barnard adoptés, amb tota celeritat, la decisió que hem comentat. Traslladada la col·lecció a Nova York, l'escultor creà un museu que el 1925 fou adquirit i donat al Museu Metropolità d'Art per John D. Rockefeller Jr. (1874-1960) per crear, després de successives donacions del filantrop, l'espai finalment conegut com The Cloisters.

Amb el riu Hudson als peus, The Cloisters esdevé una simulació museogràfica d'excel·lent qualitat. Quatre claustres: Sant Miquel de Cuixà (el Conflent, segle XII), Sant Guilhem del Desert (Llenguadoc), Bonafont de Comenge (Alta Garona, segle XIII) i Trie-en-Bigorre (Alts Pirineus, segle XV); sales capitulars, capelles, àbsides (impressionant el de San Martín de Fuentidueña, Segòvia, segle XII, donat el 1957 pel govern franquista als americans), portalades, finestres, fonts, vitralls i altres elements arquitectònics.

Complementa i enriqueix aquesta recreació arquitectònica medieval una extraordinària col·lecció d'escultura romànica i gòtica, de frescos (el de la Verge i el nen, segle XII, procedent de Sant Joan de Tredòs, Val d'Aran, no desmereix els excel·lents lleó i camell, segle XIII, procedents de San Pedro de Ardanza, Burgos), tapissos (els de la cacera de l'unicorn, Brussel·les, 1495-1505, ja en justificarien una visita), peces d'ivori, orfebreria, reliquiaris, retaules, etc. I les tombes dels Ermengol, comtes d'Urgell, procedents del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera), que serveixen de decoració a la capella gòtica recreada a partir d'elements de diversa procedència.

Afortunadament George Barnard no va passar pel monestir de Sant Quirze de Colera, a Rabós d'Empordà, al parc natural de les Alberes. Aquesta circumstància ens estalvia un viatge a Nova York quan volem visitar un dels primers cenobis, fundat cap a la fi del segle VIII i amb una important expansió durant els segles XII i XIII. Amb el reclam de posseir el claustre més antic d'Europa, el colossal esforç de restauració fet aquests darrers quinze anys (i l'arribada de la llum elèctrica!) ja permet veure amb claredat la importància d'aquest conjunt monumental, emplaçat en l'incommensurable paisatge de l'Albera, que conté la basílica (consagrada el 935), la cripta (segle X), el refetor (segle XIII) i els diferents elements de fortificació.

Penso en totes aquestes coses assegut al costat de l'alcaldessa de Rabós, Margarida Gironès, tot escoltant a la basílica del monestir l'actuació de la pianista japonesa Ayaco Fujiki i els músics solistes de la Filharmonia de Cambra de Barcelona. Lluny dels pressupostos de The Cloisters, ella i els seus col·laboradors empenyen, des de la més absoluta migradesa de mitjans, la recuperació i difusió d'un dels espais arquitectònics més importants del nostre país.

Els hexàgons de la petita tela de galliner que tanca una breu obertura de la porta principal de la basílica exemplifiquen el camí que hauran de recórrer els impulsors d'aquest projecte: modèstia en els recursos i extrema lucidesa en els objectius plantejats.

Publicada al diari "El PuntAvui", 28 d'agost de 2010, Joan Boadas - Arxiver

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)