Portal Gironí d'Història i Genealogia

S'encalla a Viladamat la recuperació de l'últim gran conjunt romànic pendent de salvació

Vist: 113
Sant Feliu de la Garriga
Foto Diari de Girona. Sant Feliu de la Garriga

L'Ajuntament no vol continuar invertint en l'església i castell de Sant Feliu de la Garriga perquè és de titularitat privada - La propietària pagava fins ara el 10% de les obres però ha cedit el temple al municipi i ha deixat de fer aportacions.

La restauració de l'últim gran conjunt del romànic empordanès pendent de salvació, Sant Feliu de la Garriga, ha quedat encallada després que durant la darrera dècada s'hagi portat a terme una inversió superior als cent mil euros que ha permès consolidar una església amenaçada per grans esquerdes a les cobertes.

També s'han fet excavacions arqueològiques amb resultats rellevants com la documentació d'unes restes romanes que serien l'origen de l'ocupació de l'indret. Tot plegat gràcies al Pla de Monuments de la Diputació de Girona, que ha aportat el 90% del pressupost, mentre el 10% restant anava a càrrec de la propietària del conjunt, Montserrat Busquets, o bé de l'Ajuntament de Viladamat, terme municipal on es troba el conjunt monumental.

Format per un castell i una església de més de mil anys d'antiguitat, Sant Feliu de la Garriga és fàcil de localitzar a la plataforma de lloguer d'apartaments Airbnb, on s'ofereix el mes d'agost. L'església és esmentada per primer cop en un precepte del rei Odó de l'any 889.

L'equip de govern de Viladamat va acordar no destinar més fons del pressupost municipal a aquesta propietat privada. Per la seva part, la propietària també ha deixat d'invertir en la recuperació d'un conjunt patrimonial que ha cedit per 50 anys a l'Ajuntament. Així doncs, la recuperació del conjunt, on el 2016 encara es van fer obres, resta ara encallada.

La clau de la restauració
L'arquitecte Lluís Bayona, cap del Servei de Monuments de la Diputació, director dels treballs, lamenta l'aturada de les obres i, segons el seu parer, és l'Ajuntament de Viladamat qui té la clau perquè es reprengui la restauració i es pugui fer visitable l'interior de l'església, que ara només es pot veure des de la porta caminant a través d'un pas estret fet expressament entre dues filades de tanques metàl·liques per permetre la visita.

Robert Sabater, alcalde de Viladamat per la CUP, ha explicat que li agradaria que les obres s'acabessin i «poder programar activitats culturals com ara exposicions o concerts a l'església», que segons conveni s'ha cedit per 50 anys a l'Ajuntament. Però l'Ajuntament va acordar «no posar ni un cèntim més del pressupost municipal per a una propietat particular».

Durant uns anys, l'Ajuntament va assumir el 10% del pressupost anual de les obres. Després va ser la propietat qui va assumir aquesta despesa, fins que també ha dit prou i les obres s'han abandonat.

Sabater diu que l'equip de govern de Viladamat «està disposat a continuar la col·laboració si la propietària, Montserrat Busquets, paga». Els darrers anys, l'Ajuntament tramitava la sol·licitud d'obres per activar el Pla de Monuments de la Diputació, però en realitat qui pagava era la propietària. Activar el Pla de Monuments significa beneficiar-se del 90% de la subvenció a càrrec de la Diputació de Girona.

Per la seva part, Montserrat Busquets s'ha mostrat també partidària d'«anar pactant amb l'Ajuntament l'ús de l'església perquè es pugui visitar i s'hi puguin fer activitats com concerts».

Però Busquets descarta de moment fer més aportacions econòmiques. Remarca que gràcies al pacte a tres bandes, quan funcionava, es va poder consolidar i fer visitable una església que amenaçava ruïna. Busquets s'ofereix per permetre l'accés a l'interior de l'antic temple als grups o estudiosos que ho demanin.

La propietària argumenta que si a l'estiu posa habitacions del castell a lloguer és per disposar de fons per contribuir al manteniment de la casa.

Publicada al diari "Diari de Girona ", 27 d'agost de 2017 - Daniel Bonaventura 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)