Portal Gironí d'Història i Genealogia

Història de Santa Maria de Segueró

Vist: 108

La parròquia de Segueró és consignada per primera vegada en un instrument datat l’any 1001, on s’escriptura textualment, “…parrochia sancte Marie quae est in villa Sagarone…”.

Poc temps després hi ha notícia que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, mitjançant una escriptura de donacions cedí, el 1016, al monestir de Santa Maria de Besalú un mas situat dins els termes d’aquesta parròquia. Fou també aquest mateix comte qui, l’any següent, el 1017, féu donació al recentment creat bisbat de Besalú, de “…ipsa parrochia Sancta Maria, quae est in villa quam dicunt Sagarone cum decimis et primitiis et oblationibus fidelium”. Tanmateix, com ja és sabut, la vida d’aquest bisbat fou efímera i és molt probable que, a la seva desaparició ocorreguda l’any 1020, el temple de Segueró, com moltes altres esglésies del comtat de Besalú, passés a dependre de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat gironí. Aquesta possibilitat sembla refermar-se al segle següent, quan per un instrument expedit l’any 1159, hi ha coneixement que Arnal de Llers, senyor del castell de Rocabruna, en fer evacuació a favor de la Seu de Girona de les esglésies que havia retingut contra justícia, esmenta, entre d’altres, la de Santa Maria de Segueró.

Posteriorment, l’“ecclesia de Segarono” apareix esmentada en les Rationes decimarum de l’any 1279, la qual, el 1280 és anomenada “ecclesia de Segarono”. Així mateix, dins la catorzena centúria, el temple de “Sancte Marie de Segerono” es relaciona en el Llibre verd del capítol de Girona datat l’any 1362, i en els nomenclàtors diocesans del final del segle figura com a “Ecclesia parrochialis sancte Marie de Saguerono”.

Al final del segle XVII, el lloc consta inclòs dins els territoris de jurisdicció reial.

A l’interior, s’hi venera una bella imatge gòtica de la Mare de Déu amb l’Infant, tallada al segle XIV en alabastre i policromada. Conserva també un Monument de Setmana Santa datat el 1747, i una làpida sepulcral del segle XVII amb inscripcions pertanyents a la família Noguer de Segueró, segons notícia de F. Monsalvatje. Fins fa poc temps, al temple s’hi guardaven, així mateix, alguns fragments del Novenari d’Ànimes pintat al començament del segle XIX per Joan Carles Panyó, primer director de l’Escola de Dibuix d’Olot.

Actualment, procedents d’aquesta església, es conserven al Museu d’Art de Girona vuit magnífiques taules del segle XVI, pertanyents al retaule obrat pel pintor renaixentista Pere Mates, que representen diverses escenes de l’Antic i el Nou Testament, i que denoten una gran qualitat i sensibilitat en la seva factura1.

1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Maria Lluïsa Ramos i Martínez