Portal Gironí d'Història i Genealogia

Els arqueòlegs confirmen que el traçat més antic de la muralla de Girona que es conserva és d'època carolíngia

Vist: 2334

El Museu d'Història documenta la ciutat de l'imperi de Carlemany en una exposició.

Les excavacions de l'any passat al soterrani de la Catedral i a eonsulta de noves fonts documentals han permès confirmar la intuïció dels arqueòlegs: gran part de la muralla fundacional de Girona que es conserva no és romana, sinó carolíngia, i per la seva extensió i l'estat de conservació es pot considerar la més important d'Europa. Els resultats de la recerca es podran conèixer a partir de dilluns, i fins al 29 de setembre, a l'exposició Girona carolíngia. La ciutat 1.000 anys enrere, al Museu d'Història.

La muralla carolíngia es va construir entre finals del segle VIII i principis del IX, probablement després de la violenta ràtzia que Abd-el-Mèlik va dirigir contra la ciutat l'any 793 i que va comportar la destrucció de part dels murs originals. Seguint el traçat romà, el que forma el triangle de la Força Vella, els carolingis van doblar la funció defensiva de la muralla aixecant-hi un segon mur a tocar, amb la qual cosa la ciutat va quedar protegida per una muralla de quatre metres d'amplada que la feia gairebé inexpugnable. El mur carolingi es reconeix per l'ús d'uns carreus més plans que els romans i per I'alternança de dovelles blanques i negres, però no hi havia cap objectiu ornamental en aquesta tipologia, sinó estrictament militar. Els carolingis no van enderrocar tampoc el primitiu temple romà sobre el qual s'alça la Catedral, sinó que van adaptar-lo, amb modificacions mínimes, com a església cristiana, de manera semblant al que es va fer a la catedral de Siracusa, a Sicília.

L'exposició del Museu d'Història de la Ciutat, de la qual són comissaris Marc Sureda i Jordi Sagrera, s'inaugurarà dilluns, a les 8 del vespre, i s'estructura en cinc àmbits que permeten conèixer, a partir de textos, fotografies, audiovisuals i material arqueològic de les últimes excavacions, el context històric de l'imperi carolingi, el complex aparell defensiu organitzat a Girona contra les expedicions musulmanes i la seva petjada a la ciutat fins a l'aparició de la societat feudal, a finals del segle X.

Girona, patrimoni carolingi

E.V. · Pere Freixas, director del Museu d'Història, va dir ahir, en la presentació de l'exposició, que la muralla carolíngia, la més important d'Europa, i la nau gòtica de la Catedral, la més gran del món; han de ser les dues principals bases perquè Girona aconsegueixi ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Freixas va advertir que la mostra presenta els resultats d'una recerca que tot just ha començat, i va assegurar que l'imperi carolingi és el referent més clar de l'actual unitat europea.

Publicada al diari "El PuntAvui", 13 de juliol de 2002 - Eva Vàzquez - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)