Els arqueòlegs excaven el recinte on hi haurà el nou balneari Aqva Gerunda. Quatre grans arcades mostren la importància arquitectònica que va tenir l'edifici.

Les excavacions preventives dirigides per l'arqueòloga Maribel Fuertes a la nau central de l'antic hospital dels capellans de Girona, al carrer Galligants, que són part dels treballs preparatoris per instal·lar-hi el nou balneari urbà Aqva Gerunda Banys Vells, han posat al descobert les restes d'una antiga vil·la romana i un mur de gran amplada que podria ser del segle V o anterior. Les excavacions, que van començar a mitjan novembre i acabaran a final d'aquest mes, han servit també per retornar en part el seu esplendor original a quatre arcades obertes en la primera època del que va ser el primer hospital de la ciutat, ja tapiades en el segle XII o XIII, que amb els seus carreus treballats demostren el gran valor arquitectònic i monumental d'un edifici que, segons Fuertes, és comparable als edificis veïns de Sant Pere de Galligants i Sant Nicolau. L'objectiu del promotor de l'obra, Gabriel Rebollo, es integrar aquests elements arqueològics en el futur balneari, de manera que puguin ser visibles per part dels usuaris. La cota d'afectació de l'obra baixarà 2,5 metres respecte al nivell del carrer, coincidint amb la fondària que requeriran les futures piscines, i en aquest punt s'aturarà l'excavació, un cop s'hagi pogut datar la construcció de la vil·la romana i el mur, i s'arribi a la base de les arcades i la construcció original de l'antic hospital, que era més aviat un alberg per a religiosos malalts, pelegrins i persones desemparades.

L'hospital de la catedral

L'hospital dels capellans o dels clergues depenia del capítol de la catedral –per això també se'l coneixia com a hospital de la seu– i, tot i que la primera notícia segura de la seva existència és del 1228, ja s'esmenta en el testament del noble Berenguer Eldemar, datat el 1094. Per tant, aquest hospital hauria funcionat entre el segle XI –així semblen confirmar-ho les excavacions– i el segle XVIII, quan la comunitat de monjos que el dirigia es va traslladar a l'hospital de Santa Caterina. Segons Fuertes, hi ha força documentació escrita sobre l'hospital vell perquè la seva comunitat monàstica estava enfrontada amb la de Sant Pere de Galligants i els seus litigis i denúncies mútues van generar molta paperassa, que ara ajudaran els arqueòlegs a “confrontar moltes dades”.

Després l'edifici de l'hospital vell hauria tingut algun tipus d'ocupació militar, que encara no s'ha pogut concretar, i amb la desamortització de mitjan segle XIX va anar a parar a mans privades. L'hospital vell –com el coneixien els gironins, en contraposició a l'hospital nou construït en el segle XIII a l'actual plaça del Lleó– tenia tres naus i ara s'excava la del mig. Mirant des del carrer, la nau de l'esquerra és ara el taller del fotògraf Josep Maria Oliveras, i la de la dreta pertany a l'empresari i marxant d'art Kim Riera, que hi té també la seva galeria. A la paret d'aquesta nau central que dóna a l'estudi d'Oliveras hi ha les quatre arcades, de sis mestres d'amplada: tres més visibles i una que estava pràcticament amagada.

Durant bona part del segle XX el recinte va ser utilitzat com a magatzem de drapaire per la família Escatllar, que encara és la seva propietària i que ara l'ha llogat per 25 anys. Quan hi van començar a treballar els arqueòlegs, a nivell de carrer, hi van trobar una gran sala diàfana de 127 metres quadrats amb un elevador i altres màquines de gran tonatge instal·lades el 1930. El 1924 l'edifici va patir un gran incendi i el 1930 se'n va reconstruir la teulada –algú va deixar la data escrita en el ciment–, coincidint amb la instal·lació de les màquines. Al fons del recinte hi ha un pou del segle XIX o XX, i la sala apareixia en principi amb les parets totalment revestides. “Vam aixecar la pavimentació més recent i vam anar enrere, a través de les diferents fases de l'hospital”.

Del segle XVI s'ha documentat un mur transversal i una pavimentació de morter de calç que, un cop aixecada, va mostrar una altra distribució interna. Dels segles XIV i XV han aparegut dispositius de treball, com ara bases de premsa, i una cisterna que el pou posterior va trencar per anar més avall. La fase dels segles XII i XIII mostra un espai amb llars de foc, molins i un sistema de cuina amb lloses planes.

Des del segle XI es fa un salt cronològic molt més enrere: s'han trobat unes estructures del segle V, tardoromanes o paleocristianes, que cobrien un mur –per tant, del segle V o anterior– amb una amplada màxima d'1,60 metres en el tram documentat. El mur seria part d'una edificació fora muralles, a peu de la Via Augusta, de la qual encara no s'ha pogut determinar l'ús. Al fons, al costat del pou i la cisterna, s'hi veu l'angle d'una estança d'una vil·la suburbana romana, de la qual ja hi havia alguns indicis, però encara s'han d'excavar els nivells associats per poder datar-la amb precisió.

Publicada al diari "El PuntAvui", 8 de gener de 2016 - Xavier Castillón - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)