Portal Gironí d'Història i Genealogia

La terrisseria romana d’Ermedàs

Vist: 98
Bòbila romana d'Ermedàs
Bòbila romana d'Ermedàs.Foto: El Puntavui - Jordi Sagrera

Un llibre posa al descobert un dels principals centres de producció de ceràmica en l’època romana altimperial. La bòbila va estar en funcionament entre mitjan segle I i final del segle II dC.

L’any 1963, el professor Erundino Sanz va recollir diversos materials ceràmics a la superfície d’uns camps d’Ermedàs i va dipositar-los al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. A partir d’aquella primera pista i d’una primera intervenció el 1982, es va poder validar l’existència d’una terrisseria romana en aquell indret; però va ser necessari esperar al 1999 per poder endegar, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà del Terri i l’abric científic de l’equip de recerca de la vil·la romana de Vilauba, una sèrie d’excavacions gairebé continuades que s’han traduït en un voluminós llibre, presentat el 9 de novembre passat a la sala de graus de la Universitat de Girona

El volum, editat pel Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany, permet confirmar el model d’ocupació que va predominar durant l’època romana en el territori d’interior, amb explotacions indígenes, com les de Sant Julià de Ramis o Porqueres, que subsistien amb el nou model de romanització a partir de les ciuitates d’Emporiae i de Gerunda. En aquest sentit, la creació d’una bòbila revela no només la necessitat de localitzar un entorn privilegiat per desenvolupar aquesta activitat, amb grans bancs d’argila i abundant aigua i llenya; sinó també la vocació d’abastar una zona en constant creixement, ja fos amb material constructiu o dolia per emmagatzemar les collites. Tal com es recull en les conclusions finals, “la creació d’una bòbila és la mostra que s’ha arribat a un alt índex de romanitat, un senyal inequívoc de la introducció i del triomf dels nous paràmetres imposats pel dominador romà”.

Les excavacions han permès posar al descobert una superfície superior als 3.000 metres quadrats i un complex d’estructures que permeten conèixer amb precisió com funcionava un centre de producció d’aquestes característiques. En aquest sentit, la instal·lació partia d’una estructura formada per un espai central obert, voltat per una estructura de porxo i nau de tres braços. A la part oriental hi havia un nucli de quatre forn amb un volum de càrrega estimat a l’entorn del 150 metres cúbics. Una reforma posterior mostra la necessitat de fabricar peces més petites, adequades per a la vida quotidiana. El llibre incorpora algunes aquarel·les de Jordi Sagrera, dibuixant i arqueòleg, que permeten fer-se una idea de com era aquesta bòbila en el seu moment de màxima producció.

L’any 1963, el professor Erundino Sanz va recollir diversos materials ceràmics a la superfície d’uns camps d’Ermedàs i va dipositar-los al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. A partir d’aquella primera pista i d’una primera intervenció el 1982, es va poder validar l’existència d’una terrisseria romana en aquell indret; però va ser necessari esperar al 1999 per poder endegar, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà del Terri i l’abric científic de l’equip de recerca de la vil·la romana de Vilauba, una sèrie d’excavacions gairebé continuades que s’han traduït en un voluminós llibre, presentat el 9 de novembre passat a la sala de graus de la Universitat de Girona

El volum, editat pel Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany, permet confirmar el model d’ocupació que va predominar durant l’època romana en el territori d’interior, amb explotacions indígenes, com les de Sant Julià de Ramis o Porqueres, que subsistien amb el nou model de romanització a partir de les ciuitates d’Emporiae i de Gerunda. En aquest sentit, la creació d’una bòbila revela no només la necessitat de localitzar un entorn privilegiat per desenvolupar aquesta activitat, amb grans bancs d’argila i abundant aigua i llenya; sinó també la vocació d’abastar una zona en constant creixement, ja fos amb material constructiu o dolia per emmagatzemar les collites. Tal com es recull en les conclusions finals, “la creació d’una bòbila és la mostra que s’ha arribat a un alt índex de romanitat, un senyal inequívoc de la introducció i del triomf dels nous paràmetres imposats pel dominador romà”. 

Les excavacions han permès posar al descobert una superfície superior als 3.000 metres quadrats i un complex d’estructures que permeten conèixer amb precisió com funcionava un centre de producció d’aquestes característiques. En aquest sentit, la instal·lació partia d’una estructura formada per un espai central obert, voltat per una estructura de porxo i nau de tres braços. A la part oriental hi havia un nucli de quatre forn amb un volum de càrrega estimat a l’entorn del 150 metres cúbics. Una reforma posterior mostra la necessitat de fabricar peces més petites, adequades per a la vida quotidiana. El llibre incorpora algunes aquarel·les de Jordi Sagrera, dibuixant i arqueòleg, que permeten fer-se una idea de com era aquesta bòbila en el seu moment de màxima producció.

Publicada al diari "El PuntAvui", 18 de novembre de 2018 - Pere Bosch i Cuenca - Cornellà de Terri 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)