Ha aparegut un cinquè forn i els tècnics sospiten que hi podria haver una zona d'habitatges annexa.
La tercera campanya consecutiva d'excavacions a la bòbila romana d'Ermedàs ha permès descobrir un cinquè forn, una cinquena tipologia de producció (de peces de detall), un petit forn metal·lúrgic per arreglar les eines i delimitar els extrems nord i sud de la zona de forns. La localització de fragments de rodes de molí fa sospitar als investigadors que deu haver-hi un espai d'habitatges annex a la zona industrial. Tot plegat podria fer 1,5 hectàrees. D'altra banda, el mateix equip ha excavat, aquest estiu, més habitacions de la vil·la de Vilauba, també romana.
El del veïnat d'Ermedàs (al terme de Cornellà del Terri) s'entreveu com el jaciment romà d'aquest tipus més complet que hi ha al país, atès que les bòbiles d'aquella època descobertes fins ara a Catalunya mostren tan sols unes parts de tot el procés de producció, mai la infrastructura sencera. Els tres forns centrals tenen un accés comú a través d'una sola habitació , que devia ser on es dipositava la llenya i des d'on es posava en marxa la combustió. Els altres dos forns, en canvi, semblen autònoms. Els murs interiors ja estan gairebé delimitats, així com els extrems nord i sud de la part dels forns. Aquesta àrea fa uns 400 metres quadrats. Si la hipòtesi de Joaquim Tremoleda (codirector de les excavacions, junt amb Pere Castanyer) es confirma, han d'aparèixer altres dependències a tot volt, fins a sumar - calcula - 1,5 hectàrees aproximadament. L'actual campanya, que s'acaba aquesta setmana, confirma que la bòbila és d'una sola època (segona meitat del segle I i tot el segle II) i que les línies de producció eren extensíssimes. A les ja sabudes d'estris casolans, ceràmica fina de decoració, material de construcció i àmfores, cal afegir una línia dedicada a peces de molt de detall, com ara tubs i encaixos per als aïllants de les termes, pondus (pesos de telers) i ceràmica de parets fines (vasos, per exemple). Molts models són copiats de la ceràmica de gran qualitat que s'importava d'Àfrica, i que fabricada aquí resultava molt més barata. Aquests treballs els financen uns quants ajuntaments de la comarca i l'Institut d'Estudis Comarcals. Tremoleda i Castanyer han demanat que s'instal·li una coberta per evitar que la pluja faci malbé les restes.
Publicada al diari "El PuntAvui", 31 d'agost de 2001 - Ramon Estéban - Cornellà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)