Portal Gironí d'Història i Genealogia

Descobreixen la façana antiga de Sant Pere de Rodes

Vist: 1836

Façana primitiva de Sant Pere de RodesJordi Mestre i Max Pérez aporten noves dades amb un estudi que capgira les datacions i estudis de l'absis de l'antic temple, que s'orientaria en sentit contrari a l'actual. S'ha publicat a la ‘Revista de Catalunya'.

Els orígens de Sant Pere de Rodes es desconeixen. Motiu de llegendes i especulacions que han anat passant de generació en generació, que assenyalen la seva fundació per monjos que van desembarcar a la zona amb les restes de sant Pere, el monestir té una data fundacional: l'any 878, en què és esmentat com una simple cel·la monàstica consagrada a sant Pere en la primera documentació trobada.

Ara, després de tres anys d'investigació, un estudi aporta una nova llum als buits de la seva història i revela on està situada la façana de l'antic temple, anterior a l'actual, que està format per elements arquitectònics superposats del preromànic, el romànic i el gòtic.

Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953; famós fotògraf i conservador, historiador aficionat) i Max Pérez Muñoz (Figueres, 1993; graduat en filosofia i guia, entre altres, del monestir de Sant Pere de Rodes) han divulgat el seu descobriment en conferències d'especialistes i han publicat recentment a la Revista de Catalunya l'estudi en què detallen on està situada bona part de l'estructura de la façana antiga primigènia i, per tant, desmenteixen l'atribució oficial que situa l'antic absis a la cripta. El cartell indicatiu s'ha retirat recentment, segons informen.

A l'exterior de la capçalera, en una zona fora de la visita turística, es pot apreciar com una paret plana ha estat engolida per l'absis central de l'actual nau central. “Sorprèn que una paret plana de l'eix principal de l'església, amb la part superior a dues aigües, amb la seva finestra, porta i marca de fins on van arribar els graons, hagi pogut passar desapercebuda, però ha estat així”, expliquen. Mestre i Pérez fan referència al fet que el mur carrat de 40 metres quadrats, tan singular en el complex monàstic, no aparegui detallat en la majoria de plànols –a excepció dels de J. Giner– i que en les poques referències descriptives les interpretacions siguin errònies.

Argumenten els estudiosos que una paret a dues aigües, amb finestra, porta i graons és “evidentment una façana”. Si la porta, a més, dóna accés a la cripta de Sant Pere de Rodes i és engolida per l'absis, “ha de ser forçosament una façana anterior” i, per tant, consideren que l'antic temple hauria tingut una orientació quasi en sentit contrari a la de l'actual. La desviada alineació de les finestres també confirma aquest supòsit i suposa, per tant, un canvi de perspectiva radical sobre el passat del temple, i el desmentiment de velles teories.

Una cripta inferior

Un altre aspecte que destaquen és que aquesta reorientació de la façana antiga condiciona la comprensió de l'interior del temple i, molt especialment, la de la cripta actual. Situats davant de l'imponent pilar en forma de palmera, les dues parets laterals no haurien existit en els orígens i, al contrari del que es deia fins ara –que són les restes d'un absis antic–, l'espai que ocupen eren deambulatoris. Tenint en compte la roca mare i un llibre de Marcel Durliat dels anys seixanta que demostra que a la paret dreta del pilar de la cripta hi havia un gran forat –les parets no serien tan velles com s'ha dit, doncs–, el model de petit temple que proposen correspondria a models com ara els de Sant Llorenç de Sous o Sant Vicenç de Cardona (que tenen un altar elevat al qual s'accedeix per dues escales laterals i, sota seu, l'accés inferior a la cripta).

Per tot plegat, Jordi Mestre i Max Pérez creuen que just a la banda nord del pilar en forma de palmera hi ha una cripta inferior, que no seria descartable que fos la cova original, de la qual parlen les llegendes. “Això explicaria, altra vegada, la conservació del lloc com a sagrat”, afirmen.

Publicada al diari "El PuntAvui", 19 de juliol de 2016 - Jordi Camps Linnell- El Port de la Selva 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)