Portal Gironí d'Història i Genealogia

Troben els ‘hostals' de luxe de Sant Pere de Rodes

Vist: 1391

Sant Pere de RodesDescobreixen habitatges de cent metres quadrats amb dues plantes i restes de ceràmica valenciana en la campanya feta al setembre. Es creu que servien per allotjar els peregrins del monestir.

L'Hostal de Sant Pere de RodesSe sap que el monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) tenia un gran poder d'atracció. Però el que s'ha descobert en l'última campanya d'excavacions del poblat de Santa Creu, adjacent a l'emblemàtic cenobi benedictí i més conegut a partir del segle XVI pel nom de l'església de Santa Helena, és que una bona part de la moltíssima gent que hi peregrinava s'allotjava amb possibles hostatgeries d'alt standing.

Els habitatges excavats fins ara destaquen per les seves dimensions: superen els cent metres de planta –un fet poc habitual per l'època, segons els experts– i les restes de ceràmica permeten pensar que els seus habitants i/o hostes gaudien d'un cert nivell econòmic, almenys en l'última fase d'ocupació, a la segona meitat del segle XV. També les restes òssies i alimentàries indiquen que la dieta era rica i variada.

Segons l'informe presentat per l'equip d'arqueòlegs format per Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig, aquest fet "permet als estadants de Santa Creu adquirir peces del parament de taula produïdes a València, que en aquells moments era el major centre ceràmic de la península, capacitat per exportar arreu de la Mediterrània".

En l'última campanya, que es va fer al setembre en el marc d'un conveni signat entre el Museu d'Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Port de la Selva, es va intervenir en la zona de la porta nord del poblat. Fins avui s'han excavat tres cases de grans dimensions situades a prop de l'església. Es té constància que la primera fase habitada es remunta al segle XII, malgrat que d'aquells anys en queden escassos vestigis, molt alterats per les reformes posteriors. Segons les arqueòlogues, la fase més antiga detectada sota el poblat correspon a un cementiri de tombes antropomorfes, coetànies a l'església, i que és destruït en fer les primeres cases.

Fugida precipitada

A l'espera de noves intervencions arqueològiques, se sap que el poblat, que formava part del conjunt medieval de Rodes juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de Sant Salvador, es va abandonar a la segona meitat del segle XV, "segurament de manera precipitada", segons indica Montserrat Mataró. L'arqueòloga dels Serveis Territorials també manté la hipòtesi que si bé la causa és difícil de discernir "no podem descartar que la raó final que va provocar l'èxode s'hagi d'entendre en el context de la Guerra Civil catalana, sobretot si tenim en compte els efectes que aquesta va tenir a l'Empordà, molt castigat durant aquest enfrontament de les institucions catalanes i el rei Joan II d'Aragó (1462-1472)".

Publicada al diari "El PuntAvui", 18 de novembre de 2014 - Joan Puntí - Foixà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)