La troballa de quatre mosaics confirma l´existència d´un edifici d´època romana al monestir de Sant Feliu.

ACN/DDG Així, el que fins ara era una hipòtesi de treball, parcialment corroborada amb troballes puntuals de diferents elements en anteriors expedicions efectuades fa dècades, ara ja es confirma amb el testimoni viu dels mosaics. És a dir, que abans que s'aixequés el monestir, al lloc hi havia un edifici romà.

Les excavacions del 2009 permeten veure clarament que l'entorn del monestir acollia una edificació d'època romana, suposadament una vil·la. Segons els arqueòlegs de la UdG que s'encarreguen de les excavacions, l'edifici se situaria entre els segles IV o V després de Crist.

I és que, diferents detalls del mosaic, permeten avançar aquesta cronologia i concloure que l'edificació correspon a una vil·la. Per exemple, en un dels mosaics -el que es troba millor conservat-, s'hi aprecia una flor de sis pètals encerclada. A més, també hi ha altres formes que imiten les ones, amb colors blaus, marronosos i grocs. Es creu que l'edifici al qual pertanyien els mosaics tenia diversos usos i estances (unes, més de tipus senyorial, on correspondrien els mosaics, i les altres vinculades amb l'agricultura i la ramaderia).

Per l'arqueòleg i professor de la UdG Jordi Vivo, que s'encarrega de la direcció científica de l'obra, l'excavació d'aquest any 2009 ha estat 'molt fructífera'. 'Si bé al 2008 ja es van aclarir molts aspectes de l'entorn monàstic i van apuntar-se resultats interessants, enguany s'han trobat restes de l'estructura medieval i moderna, diverses tombes a l'entorn del monestir -cosa que és normal en aquests tipus d'edificis-, però el més rellevant ha estat trobar els mosaics de l'època romana tardana', concreta l'arqueòleg. I hi afegeix: 'Per tant, es confirma que a la zona hi havia una edificació romana, probablement dels segles IV o V dC'.

L'arqueòleg també remarca que l'edificació d'origen romà va conviure amb la construcció posterior del primitiu monestir, almenys fins als segles XIII o XIV.

Excavació al voltant del monestir

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Universitat de Girona (UdG) van signar ara fa dos anys i mig un conveni de col·laboració científica mitjançant el qual la UdG, a través del grup d'Investigació d'Arqueologia i Prehistòria, es feia responsable de la direcció científica dels treballs d'excavació arqueològica a l'entorn del Monestir, així com d'una part del Fortim. Al 2008, entre març i abril,
es va fer una primera excavació, pràcticament a tocar del mur del monestir i fins la Porta Ferrada.

A la campanya arqueològica d'aquest 2009 hi ha hagut un equip d'una quinzena de persones, la majoria estudiants d'Història i Història de l'Art de la UdG, coordinats per dos tècnics. La tasca de descobrir el subsòl del monestir consisteix en documentar, dibuixar i fotografiar tots els murs i elements que donin pistes sobre com era la història de l'indret. Alhora, els mosaics es protegiran, inventariats i amb precintes per evitar-ne la destrucció.

El 2008, durant la primera de les excavacions, van sortir murs de diferents èpoques, que donaven una idea dels diferents afegits i adossats que s'anaven realitzant a l'edifici. Es van obrir també nombrosos interrogants, com el paper que jugava la portalada de la Porta Ferrada. Es va pensar en el fet que en realitat l'indret era una plaça tancada de forma quadrada, a jutjar per diferents elements trobats, però sense confirmar-se del tot la hipòtesi. També es va trobar la base d'una columna molt ben treballada.

L'any 2010 s'espera tancar la tercera i última de les excavacions programades i obtenir dades importants per a la història del Monestir guixolenc. Mitjançant aquest conveni, l'Ajuntament assumeix el cost de
les expedicions.

(Diari de Girona, 24/02/2009)