Història de Vilobí d'Onyar - Introducció

Portal Gironí
Vist: 425

Les restes més antigues trobades al terme de Vilobí d'Onyar corresponen a l'època romana, concretament s'ha trobat ceràmica comuna, àmfora romana i vidre antic en una lleugera elevació sobre les terres planes de l'entorn del castell de Vilobí.

El topònim ja és citat en documents molt reculats. A l'any 882 és anomenat "Villa Albini" i l'església és esmentada l'any 1064. També trobem esmentats en època medieval la capella de Santa Margarida, existent l'any 1290; el Castell de Vilobí que el segle XIV pertanyia a Ramon Malards; Salitja esmentat al segle XI com a "Seliga". La parròquia de Salitja fou propietat de monestir de Breda i el lloc formà part del terme del castell de Brunyola. L'església de Sant Dalmai també havia estat posseïda pel monestir de Breda i va formar part de Brunyola fins la primera part del segle XX.

El poble de Vilobí és centrat entre l'església i l'antic castell. A l'any 1343, Ramon Malards va comprar a la corona la jurisdicció del castell per 4.000 sous, però tant sols dos anys més tard la va vendre pel mateix preu a la ciutat de Girona, que a l'any 1368, la va vendre novament a Francesc de Santmartí per 6.000 sous, preu que el 1374 pagarien els homes del poble per a redimir-se i lliurar-la al Rei. El pacte durà fins al 1380, en que l'infant Joan, futur Joan I, la tornà cedir a Pere de Santmartí per 20.000 sous. L'any 1485, el castell era propietat dels Santmartí i el segle XVI, l'any 1595, pertanyia a la família Cruïlles. L'any 1698, Vilobí i Salitja eren llocs reials de la vegueria de Girona.

En el segle XVII es té coneixement de l'arribada de la pesta a Vilobí d'Onyar. Tanmateix només es té constància d'una defunció per dubte de contagi l'any 1654 "Als 6 gener 1654 en lo sementiri de St. Esteve de Vilobí fou enterrat Joan Prim pages de Solrra vegueria de Gerona no rebe ningun sacrament sino lo de la penitencia per lo dubte de contagi".

Al segle XVIII hi hagué un important creixement econòmic que es pot comprovar amb l'augment demogràfic i amb d'altres fets com el bastiment d'un nou temple parroquial a Vilobí d'Onyar, que fou beneït l'any 1773. Vilobí d'Onyar passà dels 593 habitants l'any 1718 als 958 habitants l'any 1787 (483 a Vilobí, 321 a Salitja i 154 a Sant Dalmai).

Al segle següent la demografia continuà augmentant assolint els 1367 habitants l'any 1860. A partir d'aleshores la població començà a davallar i l'any 1900 hi havia 1103 habitants ( 199 a Vilobí, 119 a Salitja i 785 en edificis isolats). Els conreus típics eren els grans, els llegums i les hortalisses i hi havia a més tres forns de rajoles i teules i dos molins fariners.

Malgrat el descens poblacional que s'enregistra a les darreres dècades del XIX, aquest es veu de seguida superat i l'any 1930 ja assoleix els 1795 habitants. A partir d'aquesta data la població es va alentint i arribats els anys cinquanta, Vilobí enregistra un èxode rural baixant als 1562 habitants l'any 1960.

Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)