El govern va declarar ahir bé cultural d'interès nacional (BCIN) la sinagoga de Besalú en la categoria de zona arqueològica.

El jaciment del barri de Capellada, que conté estructures d'entre el segle II aC i el segle XV, s'està acabant de condicionar per afegir-se als circuits turístics del municipi.

L'exposició 'Troballes' treu a la llum les restes arqueològiques descobertes durant les obres del TAV a Vilafant. Les peces procedeixen del Mas Bonet.

La mostra exhibeix les restes que van sortir a la llum arran de les obres del TAV a la zona de la Serra del Mas Bonet.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya disposa d'imatges en 3D de les restes sorgides arran de la primera fase del seu estudi. L'equip de recerca és multidisciplinari i actua segons un protocol.

Les restes, que podrien ser de dos enemics ibers, estan entre les més ben conservades d'Europa. La campanya ha permès també aprofundir en l'urbanisme del poblat, que era més gran del que es pensava.

La descoberta recent de dos cranis travessats per un clau demostren que a Ullastret els ibers feien decapitacions rituals. I no només això, sinó que s'exhibien fixos en un lloc públic com a trofeus de guerra.

Estrenen el documental dedicat a l'últim estadi de la colonització agrària del Baix Ter, promoguda pel marquès de Robert el 1912. L'historiador Jordi Bellapart hi recull testimonis de descendents dels masovers.

El jaciment de la Serra del Mas Bonet aporta dades sobre creences.

El col·legi Bell-lloc cedeix a l'Ajuntament de Girona tres peces més del valuós paviment de principis del segle IV que decorava les sales nobles de la vil·la romana.

El mas dels Felius, documentat el segle XI i de dimensions considerables, era d'homes de l'abat del monestir de Sant Quirze de Colera, i els seus habitants feien tragines i tenien cura de la muralla.

La ciutat romana d'Empúries ja té al descobert la totalitat dels banys públics, que van funcionar fins a l'abandonament del nucli al segle III, i part del clavegueram.