Masos de la Selva de Mar

El terme municipal de la Selva de Mar s'estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, al SE de la muntanya de Verdera i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d'una part de la serra i l'aigua de diverses fonts i va adesembocar al mar al Port de la Selva. Fins l'any 1787 comprenia un extens territori, però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, li llevà a més els llocs de Santa Creu de Rodes, la Vall de Santa Creu, Sant Baldiri de Taballera, el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador de Savardera1.

A tramuntana el límit del terme segueix en un llarg tram de muntanya del Port de la Selva al monestir, que passa per la carena d'un contrafort de la serra de Rodes que culmina al Puig Dijous (357 m.); el castell de Sant Salvador (670 m.), a l'extrem nord-oest, fa límit amb els termes del Port de la Selva i de Palau-saverdera. A l'oest el límit segueix la carena del castell fins la muntanya de Queralbs (659 m.) i el Pla d'Està. El sector sud-est del terme és accidentat pel serrat de la Glòria i el de can Berta, que el separen de les terres del Port de la Selva1.

La vila de la Selva de Mar es troba al fons de la vall, en una raconada oberta només per llevant vers el mar, encaixada entre els vessants escarpats de les serres que l'envolten. A l'extrem de ponent de la vila hi ha el petit barri de Sant Sebastià, format per dos rengles de cases a banda i banda de la riera, comunicades per petits pons. Hi ha l'església de Sant Sebastià que correspon a la primitiva parròquia de Sant Esteve de Mata i el seu emplaçament sembla demostrar que el primitiu poblament de la vall era disseminat1.

La Selva i el Port pertanyien, com tota la rodalia, a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes. Els primers documents que parlen del lloc daten del segle X i fan referència a l'església de Sant Esteve1.

1 Gran geografia comarcal de Catalunya - L'Empordà, Joan Badia i Homs.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Mas Batlle de la Selva de Mar. Foto:Patrimoni de la Generalitat
Mas Batlle de la Selva de Mar. Foto:Patrimoni de la Generalitat

Mas Batlle

El Mas Batlle està situat al sud del nucli de la Selva de Mar, en un trencant a mà dreta del camí que puja al mas de l'Estela, en l'indret anomenat del Solà, dintre l'antiga batllia de Sant Romà. Antigament es coneixia com a Mas de l'Esteve Casellas i en l'actualitat també es coneix com el Mas d'en Rahola o Raola.

Llegeix més...
Mas Estela, abans mas Buscató, de la Selva de Mar. Foto: web del mas de l'Estela
Mas Estela, abans mas Buscató, de la Selva de Mar. Foto: web del mas de l'Estela

Mas de l'Estela

El mas de l'Estela el trobem identificat abans com a Mas Buscató i antigament com a Mas Surià.

Llegeix més...

Mas Dalmau

El Mas Dalmau es troba situat al veïnat de Sitges, prop de l'actual carretera de Roses a Cadaqués.

L'any 1426, Esteve Dalmau capbreva el seu mas del veïnat de Sitges al cellerer del monestir de Sant Pere de Rodes1.

Llegeix més...

Mas Mates

En el capbreu iniciat el 15 de novembre de1426 al cellerer del monestir de Sant Pere de Rodes, de les possessions a la Selva de Mar, apareix com a propietari capbrevant Guillem Morres per la masada d'en Morres que més tard es conegué com a Mas Mates, situat al veïnat de Montroses, anomenat antigament Armenrodes.

Llegeix més...