L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha iniciat la restauració de l’arc de Sant Benet, en el marc de les obres de la plaça del Monestir. L’aprovació definitiva del projecte, que té un cost de 105.000 euros, ha de servir per dignificar l’antiga portalada del recinte monacal. La intervenció possibilitarà la seva consolidació per evitar possibles despreniments. Però no només això. També servirà per posar-lo a nivell i fer-lo més visitable.

Les excavacions al poblat ibèric d’Ullastret han localitzat una gran residència aristocràtica construïda a finals del segle V o principis del IV aC. L’edifici s’ubica en una zona de 725 metres quadrats en un espai d’expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s’han excavat sis recintes fins a nivells d’abandonament de la segona meitat del segle II aC.

Estudi i descripció del camí d'Estanyol a Salitja.
Distància: 5,7 km (aprox,)

Amb només la poca documentació antiga que he trobat m’hagués estat difícil descobrir el traçat d'aquest camí que anava d’Estanyol a Salitja, però gràcies a tres persones d’Estanyol que m’han ensenyat vestigis en el propi terreny ho he aconseguit. Sòn en Josep Roura de can Guic, en Joan Rigau de can Capella (acs) i en Joan Vila de can Faust. A tots ells els expresso el meu agraïment.

En realitat, parteix de Bescanó i comparteix el traçat amb el de Santa Coloma fins a can Paulí.

Els arqueòlegs han descobert una fossa de bestiar sacrificat per un brot de botulisme a la vil·la romana de Vilauba, a Camós, al Pla de l'Estany. La darrera campanya d'excavacions ha confirmat la interpretació dels resultats de prospecció geofísica, localitzant una fossa d'uns 30 metres.

Un nou estudi toponímic que s’afegeix a les hipòtesis que el fan derivar del llatí o del cèltic

El mètode emprat per formular-lo ha estat el domini de la toponímia de la zona, la prospecció ocular sobre el terreny, la utilització d’eines de cartografia digital, la relectura de documents medievals i un cert coneixement del judaisme i la llengua hebrea.

Aiguaviva

Autors: Dolors Vilamitjana Carandell i Jordi Bohigas Maynegre
Quaderns de la Revista de Girona 226
Monografies Locals

La vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, és considerada pels arqueòlegs una vil·la “perfecta”, en el sentit que té tots aquells elements característics d’aquest tipus d’edificacions, i els té d’una qualitat extraordinària i en un bon estat de conservació.

La darrera campanya d’excavació a Vilanera de l’Escala ha acabat amb troballes “rellevants”. S’ha localitzat per primera vegada una tomba d’època romana del segle II aC i s’ha excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro.

Autor: Pere Masó i Panella

Aquest llibre fa reviure la gran obra d’en Josep Boadas Casasseyas com a promotor i director de les programacions. Hi figuren llistes de conjunts, orquestres, pel·lícules i balladors i balladores del mateix Vilobí i dels pobles dels entorns. També s’hi comenta -entre altres -maneres de ser de les noies i els nois, la indumentària en el ball i estils de vida d’aquells temps.

Autor: Pere Masó i Panella

Col·lecció Practicar Psicoestètica.

Aquest llibre conté un recull de 350 còpies de fotografies i d’alguns documents de 50 cases. Materials – recollits personalment i amb converses ben profitoses. En bona part estaven mig extraviats o sense servir per no estar publicats. Facilita una interessant visió de conjunt de les imatges de moltes persones, del treball que varen desenvolupar i bon nombre d’aspectes de la vida d’aquells anys.

Autor: Pere Masó i Panella

Editor: Ajuntament de Susqueda

ISBN: 9788469781852

Contingut:

Conté un recull de testimonis i vivències de nou persones d’avançada edat que varen viure Susqueda. Es rememora el passat d’un poble que va existir amb records de persones que varen ser forçades a marxar-ne. A més de les transcripcions de les entrevistes fetes a totes elles hi figura un bon nombre de fotografies, dades del municipi i de la presa.

La muralla medieval del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries ha estat digitalitzada en 3D. L’última campanya d’excavacions que s’ha fet a la zona, promoguda per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i amb el suport econòmic del Departament de Cultura, ha permès fer un estudi detallat dels paraments i establir les successives fases de construcció.