Els arqueòlegs han recreat en tres dimensions com era el port grec d’Empúries el segle II aC, que era en una platja natural, situada a tocar de l’actual edifici del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries .

Després de 44 anys ininterromputs d’excavacions, finalment aquesta setmana el jaciment de la vil·la romana de Vilauba, de Camós, ha estat declarat per la Generalitat bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la modalitat de zona arqueològica. La declaració comporta que a partir d’ara les actuacions i activitats que es projectin a la zona hauran de passar pel sedàs del Departament de Cultura.

Els treballs per a la instal·lació d'un nou col·lector de pluvials al carrer de Tarragona, concretament en el seu tram comprés entre els carrer Lluís Companya i la ronda Miquel Oliva i Prat, han posat al descobert un tram de la contraescarpa de la Ciutadella de Roses, muralla que transcorria en paral·lel a la muralla principal del recinte monumental, i que delimitava el fossat per la seva part exterior.

Les excavacions al jaciment de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) han permès descobrir una àrea de treball que data del segle I aC. Entre els elements recuperats hi ha forats de pal i encaixos per col·locar-hi grans recipients ceràmics, gresols i uns dipòsits de forma quadrangular.

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà traurà a licitació demà les obres per rehabilitar la façana del castell. S’ha previst destinar 530.000 euros a la reforma d’aquest monument històric construït entre els segles XI i XV amb pedra sorrenca típica del Baix Empordà.

El jaciment banyolí de la Draga és l’únic aspirant de les comarques gironines al II Premio Nacional de Arqueología y Paleontología de la Fundación Palarq .

El fons, que abasta documentació d’entre el segle XVI i el 1920, es pot consultar en línia. La decisió s’ha pres arran de les restriccions de mobilitat.

El Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de Palamós han fet el primer pas per al projecte de la museïtzació del jaciment iber i del seu entorn. L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, explica que amb aquest acord “es vol donar un major coneixement i valoració del jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castell, i de la seva rendibilització cultural a través d’un desenvolupament sostenible”.

La família Brugada, de can Teixidor del Terme, lliura el seu fons documental a l’Ajuntament. Els primers escrits són del segle XIII.

La campanya arqueològica d’enguany al jaciment de la necròpolis de Sant Martí de Romanyà, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) han finalitzat amb la troballa de deu noves tombes i també d’una làpida de grans dimensions.

El temporal ‘Glòria’ fa aflorar romanalles de naufragis i fa ressorgir una dotzena de jaciments al litoral català, com ara el vaixell més antic de comerç de vi a Catalunya. La campanya actual s’ha centrat a relocalitzar el derelicte Illes Formigues I.

Els treballs arqueològics de prevenció al sector de les obres de millorament de la carretera C-66 a Fares de Sant Ferriol han permès de trobar les restes d’una casa forta medieval i s’ha hagut de desviar la carretera per no afectar les restes.