El municipi de Parlavà compren els pobles de Parlavà i Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i Matabou. S'estén per la plana d'inundació del Ter i del Daró, que travessa de sud a nord l'extrem de llevant del terme que inclou també els terrenys lleugerament accidentats que formen els darrers contraforts de les Gavarres. El poble de Parlavà és emplaçat al vessant de migdia del turó de Montori, que és el punt més alt del terme.
El poble està format per cases i per masies escampades. Només a l'entorn de l'església hi ha un grup d'edificis distribuïts en carrerons curts i estrets. Sembla que assenyalen un primitiu recinte murat del qual no en resten vestigis. Tampoc no en queden del castell o palau que ha donat nom al poble.
De jaciments antics se n'ha trobat un en un planell superior del Montori (200 metres al nord de Parlavà), d'època ibero-romana. A més d'aquesta resta arqueològica, el mateix nom de "Palatio" fa pensar en l'existència d'alguna vila romana.
El primer esment documental no es troba fins a l'any 1019, a l'acta fundacional de la canònica de la seu de Girona, on surt esmentada l'església de Sant Feliu de Palacio Rabanicum. Aquest topònim escrit també com a "Palatio Ravani", "Palaravano", es creu que prové d'un originari "Palau de Raban", un nom de persona Germànic.
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)