La Catedral de Girona segurament es va construir en el mateix indret on s’ubicava el temple i el fòrum de la primitiva ciutat romana fortificada, situada al nord del penya segat del Galligants, a l’oest del pendent abrupte des de la plataforma fundacional fins a l’arenal de l’Onyar, al sud per la falda més suau de les Pedreres fins al riu, i a l’est per la mateixa muntanya més enfilada, l’antic puig Aguilar, i separada del massís de les Gavarres per la vall suau que uneix el congost del Ter amb el congost de l’Onyar (els alts de l’actual Torre Gironella i els Polvorins). L’indret fou escollit pels romans per la seva situació estratègica a peu de l’antic camí per on transcorria la Via Augusta.

Els bisbes de Girona es troben documentats des de l'any 516 i el seu culte era equiparable al de les diòcesi de Toledo o Sevilla.

L’església de la seu catedralícia està advocada a Sant Maria i és temple més gran del bisbat de Girona. El seu conjunt és una superposició d’estils i d’èpoques: coronaments i restauracions del segle XX, barroc, gòtic, romànic o carolingi. I per la consagració de la seu romànica pel bisbe Wigo a l'any 908, que parla d'un nou temple, hem de pressuposar l'existència d'una catedral preromànica anterior.

Informació extreta del llibre "La Catedral de Girona"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)