Els primers esments escrits del terme de Llançà es refereixen a indrets situats en les valls muntanyoses com les dues cel·les monàstiques de Sant Silvestre de la Valleta, el territori del qual s'estenia des del mar fins al cim de Montperdut, Sant Martí de Valmalla, que el 878 estava sota els dominis del monestir de Banyoles, i l'església del Terrer del segle X, mentre que Llançà i l'església de Sant Vicenç no surten esmentades fins l'any 974 com a possessions del monestir de Sant Pere de Rodes1.
Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Vallmala, o de Fontanet, topònims que avui no es conserven, són al cantó sud-occidental del puig dels Esquers, en un paratge avui deshabitat1.
