El petit llogarret de Palauborrell és emplaçat en un dels antics camins que des d'Empúries es dirigien a l'interior del país, en una cruïlla on confluïen també altres vies de la contrada.
L'església de Santa Eulàlia de Palauborrell es troba al costat del mas Batlle i era sufragània de la parròquia de Sant Feliu de la Garriga fins que la funció parroquial passà a Sant Quirze de Viladamat.
Les notícies documentals d'època medieval són molt escasses. L'any 1149, el cavaller Guerau de Rupià, amb motiu de "pergere ad Ispaniam", dictà un testament en el qual, entre d'altres llegats, deixava a les seves tres filles un alou a Palauborrell. En la donació d'unes terres al monestir de Sant Miquel de Fluvià feta per Girberga el mateix any 1149, surt esmentada l'església de Santa Eulàlia "in locum vocatum collo Palacii", al comtat d'Empúries, tot i que en aquest cas hi ha dubtes de si es tracta de Palauborrell o Palau de Santa Eulàlia. L'any 1362, dues parts del delme de Sant Feliu de la Garriga, Palauborrell i Viladamat foren venudes en subhasta a Francesc Guerau d'Ullà per Bernat Alemany d'Orriols com a marmessor del seu germà Huguet i per restituir a la vídua d'aquest, Guillema, una quantitat del dot1.
L'ant 1761 s'havia iniciat un llarg plet entre la Pia Almoina i el comte d'Empúries a causa d'unes vendes i establiments de terres de la vedruna del puig de Batlle, de Palauborrell, fetes pel comte a diferents particulars. La sentència de l'any 1770 fou favorable a la Pia Almoina, però respectava els establiments. L'any 1780 fou signada una concòrdia sobre drets i dominis de Palauborrell entre el monestir de Sant Pere de Galligants, al qual era agregat el de Sant Miquel de Fluvià, el notari Salvador Casals de l'Armentera, com a possessor del Mas del Batlle i de la batllia del monestir, i la Pia Almoina1.
El temple és un edifici senzill i petit, que consta d'una nau, capçada a llevant per un absis de planta trapezial, més estret que la nau. De la construcció original resten drets els murs perimetrals. La majoria dels altres elements pertanyen a reformes i refeccions d'època diversa. Per les seves característiques formals i tipològiques, és un exemple d'església pre-romànica molt simple, datada als segles IX o X. D'aquesta construcció s'han conservat els murs de la nau i la capçalera trapezial1.
La majoria dels altres elements pertanyen a reformes i refeccions d'època diversa. La nau és coberta amb volta de mig punt de maó pla, relativament moderna. Un arc triomfal de mig punt, fet amb dovelles grosses i ben polides, té l'amplada de la nau, de manera que al construir-lo es rebaixaren la cantonada de l'absis i l'inici de la seva volta al costat de tramuntana. Aquesta volta absidial de pedres i morter i de forma apuntada, segurament és fruit d'alguna refecció. Un envà a l'alçada de l'entrada a l'antic presbiteri, ha convertit l'espai d'aquest absis en un sagristia. El paviment és de rajola i els paraments interiors són emblanquinats1.
L'actual porta d'entrada és situada al frontis i és marcadament descentrada vers la meitat meridional del mur. És d'arc de mig punt de gran dovellatge i correspon també a una reforma. Les restes de la porta original són visibles en aquesta mateixa façana de ponent al centre. Hi resta el muntant del costat de tramuntana amb l'ínici d'un arc, amb dues dovelles de mida petita, que són ben escairades però no gaire polides, com els petits carreus del brancal, que són col·locats al llarg i de través1.
El contorn superior d'aquesta façana occidental s'alça per sobre del nivell de coberta de la nau i és força irregular a causa de la caiguda de pedres. Al damunt s'hi dreça una petita espadanya de dues pilastres. La finestra situada al mur de llevant de l'absis és l'única obertura antiga enterament conservada de l'església. A l'exterior tot el costat de tramuntana del seu emmarcament resta amagat pel mur d'un cobert del mas veí, que s'adossa a l'absis. És d'una sola esqueixada; interiorment el seu arc de mig punt és fet amb petites dovelles. A la cara externa, l'obertura, molt estreta, té el marc fet amb pedra calcària, força ben tallada, i té un minúscul arquet monolític tallat en una llinda d'un cert volum1.
Els paraments de l'església són visibles a la cara externa dels murs. L'aparell hi és irregular i rústec, fet amb pedres de mida petita, només trencades barroerament amb presència majoritària de grans còdols escapçats o fins i tot sense treballar en absolut. Aquest material, sense formar filades, és travat amb un abundant morter de calç i sorra, de gra aspre, que és ben visible entre les pedres i lliga amb cantonades fetes amb carreus escairats. A la nau aquests carreus d'angle són més grossos i més ben allisats que a l'absis1.
Al mur meridional de l'absis s'encastaren, durant alguna reparació, dues dovelles que, per dimensions que tenen, deuen pertànyer a la porta primitiva, destruïda, de la façana de ponent1.
A la llinda externa de la finestra de l'absis, hi ha un fris decoratiu molt simple, cisellat amb línies o solcs profunds i força amples. Aquesta llinda i els motius esculpits resten amagats parcialment, a l'extrem de tramuntana, per la part del cobert que s'adossa a l'absis. Per la seva simplicitat i una certa rudesa formal, és pot considerar pre-romànic igual que la finestra de la que forma part1.
1 Catalunya Romànica Vol.IX, Joan Badia i Homs.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)