La primera referència escrita la trobem el 860 quan apareix en un document el lloc Ausor quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d'Amer. Sembla que, en aquesta zona, els àrabs no s'hi establiren sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes. Aleshores, Osor formava part del comtat d'Osona.
En s.X documentem Santa Creu d'Horta (902), la parròquia de Sant Pere d'Osor (917) i el Coll (949). En aquest mateix segle, els veguers o senyors de la Vall d'Osor foren el noble Sala i el seu fill Isarn. Mort aquest, les terres anaren a parar a mans del comte d'Osona que, el 993, les vengué al prevere Sanç. El 994, el terme d'Osor va esdevenir independent, amb un senyor diferent al del castell de Solterra i de Sant Hilari.
En el segle XI consta la parròquia de Sant Miquel de Maifré (1068) i el XII, vers 1125, l'edifici parroquial fou substituït per una església romànica consagrada pel bisbe de Vic Ramon Gaufred. El 1144, Ramon Berenguer IV concedí el privilegi a la Vall d'Osor: que disposés de la facultat de constituir una mena de consell general dels caps de casa per discutir problemes que afectessin la vida de la Vall; també restaven eximits de pagar la cugucia i s'atorgava llibertat a les donzelles previ pagament de dos sous.
Informació extreta de http://www.osor.cat/historia.html
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)