Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos

Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos

Vist: 7836
Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos

L'església de Santa Eulàlia és la parròquia del poble de Pujals dels Pagesos, situada en un dels turons entre els vessants de la riera del Garrumbert i la de la Farga1. El lloc de Pujals s'esmenta l'any 1017, en la butlla de Benet VIII on eren establerts diversos béns del monestir de Banyoles. L'any 1127, surt esmentada per primera vegada com Santa Eulàlia de Podialibus Rusticorum.

El temple és d'una nau coberta amb volta apuntada. L'absis, a llevant, és semicircular i s'allarga amb un tram de la mateixa amplada que el seu diàmetre, més estret que no pas la nau, i cobert també amb volta apuntada que enllaça amb el quart d'esfera posterior. Fora de la façana i l'absis, la construcció romànica resta amagada per la construcció moderna d'un creuer obert als murs laterals i a altres dependències annexes, així com la rectoria, que és adossada a la banda de migdia.

A finals del segle XIX s'afegí un campanar de planta quadrada i es reformà la part alta de la façana amb formes decoratives similars de caràcter historicista.

La portalada és formada per tres arcs i un timpà en degradació coronats per una imposta en cavet a manera de guardapols que recolza sobre una altre d'horitzontal i d'idèntica forma situada al centre dels arcs i del timpà que segueix la seva gradació. Al final de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb llinda d'una sola peça de pedra formant l'arc. N'hi ha una altra tapiada més estreta a la banda de migdia.

Les voltes de l'absis i de la nau arrenquen sobre una imposta, inusualment grossa, de quart de bordó. La de la nau és situada uns centímetres més enlaire i hi recolza un arc toral de reforç. La mateixa imposta es pot veure, a l'exterior, a l'absis i al mur de tramuntana. Un petit campanar d'espadanya, que podria ser original, és situat sobre el final del presbiteri.

Les característiques arquitectòniques d'aquest edifici situen l'època de construcció dins la primera meitat del segle XII, si bé la part de llevant podria molt bé haver estat construïda abans de la fi d'aquest segle12.

1 Catalunya Romànica, Vol.V, Jeroni Moner i Codina i Jaume Riera i Micaló
2 Catalunya Romànica, Vol.V, Antoni Sanz i Alguacil

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)