En el segle IX es troba identificat com a Baniolas, derivat del llatí balneus, "bany".
La parròquia de Sant Pere de Banyoles, segregada el 1965 de la de Santa Maria dels Turers. El temple data del 1967, obra de Jordi Masgrau. Té dins de la seva demarcació l'església de Sant Pere de Guémol, la capella de la Mare de Déu del Remei i la capella de Sant Jaume de Puigpalter, amb edifici del s. XII, citat ja l'any 9571.
La vila era el nucli interior de les muralles, mentre que es considerava com a terme la part de fora de les muralles, és a dir, els masos, cases i nuclis disseminats. Als habitants del terme se’ls tractava com a un món a part, com a forans. El terme abastava el mas Puig de la Bellacasa, el mas Trull, el mas Hort, el mas Teixidor, el mas Pujol (Verdaguer), el mas Palau, el mas Riera, les cases d’en Sala i els veïnats de Lió, Guèmol i Puigpalter. Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos. Sovint, els del terme no gaudien dels mateixos privilegis que els de la vila2.
1 Informació extreta del Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
2 http://www.banyolescultura.net/bmelterme.htm
Altres continguts: Arqueologia de Banyoles, Història de Banyoles, Patrimoni de Banyoles
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)