L'Empordà es considera històricament com l'àrea d'influència de la ciutat d'Empúries, de la que pren l'origen del seu nom.
L'actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936.
L'Alt Empordà té una superfície de 1285,32 km2 i està regada pels rius Fluvià i la Muga. El primer neix a la Garrotxa i penetra a la comarca prop de Bàscara. La Muga és totalment empordanès, neix en el límit amb el Vallespir i salva els desnivells del Pre-Pirineu i entra a la plana per Pont de Molins.
A l'Alta Edat Mitjana, pertanyia de forma majoritària al comtat d'Empúries, llevat d'algunes terres a ponent que eren del comtat de Besalú.
Per la seva situació geogràfica de terra de fàcil trànsit, poc abrupta, ha estat la ruta de comunicació més important entre les terres catalanes i els països situats al sud del Pirineu oriental amb la resta del continent europeu.
Si a això hi afegim la seva condició de zona marítima i les conjuntures polítiques i socioeconòmiques, afavoreixen l'existència d'un dens escampall de nuclis de població arreu del territori, des d'època remota i, fins i tot, durant la llarga etapa de crisi que passa el pas del món antic a l'època medieval plena. Aquesta continuïtat origina que després del domini sarraí, es retrobin els testimonis documentals i materials d'aquesta dispersió d'establiments humans. Una distribució del poblament que, amb els canvis produïts per la dinàmica de la història, es consolidà amb la reorganització politico-administrativa del poder franc i la consegüent feudalització.
El nombre de testimonis, sobretot arquitectònics, d'època medieval a l'Empordà és considerable.

Informació extreta del llibre "Catalunya Romànica, vol VIII"

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)