El terme municipal de Juià es troba situat al sector septentrional del massís de les Gavarres, comprenent una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall del qual és drenada per la riera dels Màrtirs, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter. Comprèn també una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu, ja que el límit meridional passa entre la línia del ferrocarril a Port-Bou i la carretera comarcal de Girona a Palamós. Aquesta part del terme és regada per altres rieres, afluents de la riera de Palagret, i també per la riera de Juià que desguassa a la riera de Sant Martí Vell. El terme municipal a part del cap de municipi inclou el veïnats de La Costa, del Mas Nadal, i el raval del Mas Seguer¹.

Fa uns 6 km de llarg per uns 2 km d’ample (mapa 2). Les mides són gairebé exactes i gairebé tots els límits i les principals vies del terme segueixen les mateixes orientacions (uns 19º vers el nord-est o 109º vers el sud-est). Curiosament aquesta retícula no correspon a la centuriació que predomina en aquest sector proper a Girona, bé que gairebé podem assegurar que es va crear en època romana (a partir d’un mòdul proper als 500 m, potser de 15 actus ). Deixant de banda els precedents, allò que resulta més sorprenent en aquest cas és que el límit municipal coincideixi amb un límit de centúria i, especialment, que el límit no segueixi la carena i eviti els puigs. Immediatament ens hem de qüestionar sobre, ¿quan es van consolidar aquests límits del terme de Juià? D’una manera lògica, hauríem de creure que fou en època visigòtica, en un moment no gaire llunyà al final del món romà. Evidentment això té una repercussió important, perquè ens està mostrant l’existència d’una població que va saber guardar el record d’unes partions que a primer cop d’ull no semblen gaire lògiques (evidentment, per exemple, seria més lògic passar pel cim de la carena). ¿Potser, a l’alta edat mitjana, passaven uns camins per on ara passen els límits, fet que en va facilitar el record? Malgrat tot, aquests límits de Juià, tan “perfectes”, tan rectes i ben paral·lels entre ells, difícilment s’haurien mantingut sense una comunitat que se’ls hagués fet seus. Uns segles, o potser només uns decennis, d’abandonament a l’edat mitjana n’haurien provocat l’oblit i la desaparició².

¹ Girona pas a pas, de Dolors Grau i Lluís Planas.
² Fer mapes per conèixer la història: aportacions de la cartografia a l'estudi de l'Alta Edat Mitjana, pàg. 34 i 35, de Jordi de Bolòs

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)