microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Portalgironí-Últimes Notícies

L'arqueòleg Joan Llinàs al castell de Montagut. Foto: El Punt Avui 14/4/2024
L'arqueòleg Joan Llinàs al castell de Montagut. Foto: El Punt Avui 14/4/2024

Els arqueòlegs han recuperat les restes del castell de Montagut de Llagostera, un dels més desconeguts de la demarcació. Situat al massís de Cadiretes, la seva cronologia s’estén del segle X al XIV, però se’n conserva molt poca documentació escrita.

Restes de l'antic monestir al carrer de Sant Daniel. Foto: Xavier Bohigas
Restes de l'antic monestir al carrer de Sant Daniel. Foto: Xavier Bohigas

La troballa s’ha realitzat en el marc d’unes obres d’Endesa per estendre una línia elèctrica subterrània. El jaciment arqueològic on s’han trobat les restes forma part del Monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, catalogat com a BCIN. El Departament de Cultura ha supervisat la intervenció al jaciment.

Vista de satèl·lit dels tres pobles. Font: Google Earth
Vista de satèl·lit dels tres pobles. Font: Google Earth

[Article publicat l'abril de 2024]


Descarregueu aquí la versió en PDF publicada als Annals de l'IEG (2025)


Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


Resum

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'origen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, Llafranc té l'arrel en una “terra de Frank” i Calella prové de “cala petita”.

Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que haurien estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica.

Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Abstract

This text challenges traditional interpretations of the names of several coastal towns in the Baix Empordà region. It questions the assumption that Tamariu refers to a tamarix tree, suggests that the etymology of Llafranc might not be linked to “land of Frank”, and proposes that the name Calella may not necessarily mean “small cove” as commonly believed.

Introducing a new perspective, we propose an alternative etymology based on words found in the contemporary Basque language, which may have been utilized by the Iberians, the ancient inhabitants of these lands, in their now-extinct language known as Iberian.

This etymological review enriches our understanding of toponymy by challenging the linguistic assumptions established so far, thereby offering new insights into the origins of these place names.

Puig d'en Rovira - Quart  (Foto:portalgironi.cat-2016)
Puig d'en Rovira - Quart (Foto:portalgironi.cat-2016)

L’Ajuntament de Quart preveu tirar endavant en la sessió plenària del dia 4 d'abril de 2024 l’aprovació inicial del conveni de cessió temporal del jaciment Puig d’en Rovira de Quart, situat dins d’una finca de la família Prat al nucli de la Creueta.

Poblat ibèric de Puig de Castell. Foto: Ajuntament de Cassà
Poblat ibèric de Puig de Castell. Foto: Ajuntament de Cassà

Per iniciativa del Consorci de les Gavarres, durant el mes d’octubre s’ha realitzat una nova intervenció arqueològica al poblat ibèric del Puig del Castell de Cassà de la Selva, situat en els darrers contraforts de les Gavarres, al veïnat de Verneda, segons informa el consistori en un comunicat.

Jaciment de la Draga. Exavacions 2023. Foto: Ajuntament de Banyoles
Jaciment de la Draga. Exavacions 2023. Foto: Ajuntament de Banyoles

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’actuació forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Excavacions a l'Illa d'en Reixach. Juliol 2023. Foto: MAC
Excavacions a l'Illa d'en Reixach. Juliol 2023. Foto: MAC

La campanya d’excavació del passat mes de juny a l’illa d’en Reixac, el segon nucli de la ciutat ibèrica d’Ullastret, ha permès descobrir la porta d’entrada al poblat, l’única que existia. Els treballs arqueològics s’han centrat en aquest punt, identificat pels investigadors gràcies a una prospecció geofísica feta el 2012.

L'arc de Sant Benet en procés de restauració. Foto:J.Trillas. El PuntAvui
L'arc de Sant Benet en procés de restauració. Foto:J.Trillas. El PuntAvui

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha iniciat la restauració de l’arc de Sant Benet, en el marc de les obres de la plaça del Monestir. L’aprovació definitiva del projecte, que té un cost de 105.000 euros, ha de servir per dignificar l’antiga portalada del recinte monacal. La intervenció possibilitarà la seva consolidació per evitar possibles despreniments. Però no només això. També servirà per posar-lo a nivell i fer-lo més visitable.

Zona on s'ha fet la troballa. Foto: El PuntAvui
Zona on s'ha fet la troballa. Foto: El PuntAvui

Les excavacions al poblat ibèric d’Ullastret han localitzat una gran residència aristocràtica construïda a finals del segle V o principis del IV aC. L’edifici s’ubica en una zona de 725 metres quadrats en un espai d’expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s’han excavat sis recintes fins a nivells d’abandonament de la segona meitat del segle II aC.

Estudi i descripció del camí d'Estanyol a Salitja.
Distància: 5,7 km (aprox,)

Amb només la poca documentació antiga que he trobat m’hagués estat difícil descobrir el traçat d'aquest camí que anava d’Estanyol a Salitja, però gràcies a tres persones d’Estanyol que m’han ensenyat vestigis en el propi terreny ho he aconseguit. Sòn en Josep Roura de can Guic, en Joan Rigau de can Capella (acs) i en Joan Vila de can Faust. A tots ells els expresso el meu agraïment.

En realitat, parteix de Bescanó i comparteix el traçat amb el de Santa Coloma fins a can Paulí.

Un arqueòleg excavant un dels cranis d'animal localitzats a Vilauba. ACN / Foto: DdG
Un arqueòleg excavant un dels cranis d'animal localitzats a Vilauba. ACN / Foto: DdG

Els arqueòlegs han descobert una fossa de bestiar sacrificat per un brot de botulisme a la vil·la romana de Vilauba, a Camós, al Pla de l'Estany. La darrera campanya d'excavacions ha confirmat la interpretació dels resultats de prospecció geofísica, localitzant una fossa d'uns 30 metres.

El Pení vist des de Cadaqués
El Pení vist des de Cadaqués
[Article publicat l'abril de 2023. Revisat i ampliat el febrer de 2024]

Descarregueu-lo aquí en format PDF

Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


Resum

Aquest article presenta un nou estudi qui toponímic que s'afegeix a les hipòtesis que relacionen l'origen del nom de la muntanya del Pení, a l'Alt Empordà, amb la llengua llatina o amb la cèltica. Aquesta proposta, que sorgeix després d'analitzar amb detall diversos fets i llocs que envolten el cim, es fonamenta en el coneixement del judaisme i la llengua hebrea, el domini de la toponímia de la zona, la inspecció visual del terreny, la relectura de certs documents medievals i l'ús d'eines de cartografia digital.

Abstract

This article introduces a novel toponymic study that contributes to existing hypotheses linking the origin of the name of Pení Mountain in the Alt Empordà to either the Latin or Celtic language. This proposition emerges from a detailed analysis of various facts and locations surrounding the summit. It draws upon knowledge of Judaism and the Hebrew language, expertise in the toponymy of the area, visual inspection of the terrain, a re-evaluation of specific medieval documents and the utilization of digital mapping tools.