Aiguaviva

Autors: Dolors Vilamitjana Carandell i Jordi Bohigas Maynegre
Quaderns de la Revista de Girona 226
Monografies Locals

La vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, és considerada pels arqueòlegs una vil·la “perfecta”, en el sentit que té tots aquells elements característics d’aquest tipus d’edificacions, i els té d’una qualitat extraordinària i en un bon estat de conservació.

La darrera campanya d’excavació a Vilanera de l’Escala ha acabat amb troballes “rellevants”. S’ha localitzat per primera vegada una tomba d’època romana del segle II aC i s’ha excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro.

Autor: Pere Masó i Panella

Aquest llibre fa reviure la gran obra d’en Josep Boadas Casasseyas com a promotor i director de les programacions. Hi figuren llistes de conjunts, orquestres, pel·lícules i balladors i balladores del mateix Vilobí i dels pobles dels entorns. També s’hi comenta -entre altres -maneres de ser de les noies i els nois, la indumentària en el ball i estils de vida d’aquells temps.

Autor: Pere Masó i Panella

Col·lecció Practicar Psicoestètica.

Aquest llibre conté un recull de 350 còpies de fotografies i d’alguns documents de 50 cases. Materials – recollits personalment i amb converses ben profitoses. En bona part estaven mig extraviats o sense servir per no estar publicats. Facilita una interessant visió de conjunt de les imatges de moltes persones, del treball que varen desenvolupar i bon nombre d’aspectes de la vida d’aquells anys.

Autor: Pere Masó i Panella

Editor: Ajuntament de Susqueda

ISBN: 9788469781852

Contingut:

Conté un recull de testimonis i vivències de nou persones d’avançada edat que varen viure Susqueda. Es rememora el passat d’un poble que va existir amb records de persones que varen ser forçades a marxar-ne. A més de les transcripcions de les entrevistes fetes a totes elles hi figura un bon nombre de fotografies, dades del municipi i de la presa.

La muralla medieval del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries ha estat digitalitzada en 3D. L’última campanya d’excavacions que s’ha fet a la zona, promoguda per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i amb el suport econòmic del Departament de Cultura, ha permès fer un estudi detallat dels paraments i establir les successives fases de construcció.

El mas Requesens de Salitja

Per Ricard Teixidor i Palau

Actualment dos habitatges en un sola casa

Si demaneu per aquest mas a un habitant de Salitja, el més probable és que us digui que no en coneix cap amb aquest nom. En canvi, si li pregunteu on són can Granic i can Tarrencs segurament que us sabrà indicar on estan situats. Bé, doncs aquestes dues cases (més ben dit, dos habitatges que formen part d’una sola casa) abans en formaven una de sola coneguda com la casa del mas Requesens o mas Requesens (cf. Figura 1). Cal dir que jo tampoc no ho sabia fins que, fa poc, en Xavier Comas de can Biel m’ho va explicar i em va ensenyar un cadastre antic on hi ha aquest nom. Li expresso el meu agraïment

Troballa arqueològica històrica al Pla de Baix de Domeny de Girona. Des de fa mesos, un nombrós grup d’arqueòlegs treballa en una parcel·la on s’hi ha d’aixecar una promoció d’habitatges. Les excavacions han permès trobar més de 3.000 objectes de diferents períodes històrics i, segons ha pogut saber Diari de Girona, n’hi haurà que podrien tenir uns 300.000 anys d’antiguitat. Fa una dècada, en uns treballs arqueològics propers ja es van trobar restes d’origen neandertal a la zona, però més a prop de l’autopista. De fet, hi ha documentades troballes de més de 200.000 anys d’història entre Sant Gregori i el pavelló de Fontajau.

Els arqueòlegs han trobat els vestigis d’unes termes de finals del segle I aC a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge. En un dels sectors del jaciment s’han pogut desenterrar trossos dels tubs de ceràmica que conduïen l’aigua o l’aire calent part de les rajoles que aguantaven el paviment (possiblement, de ceràmica) d’una de les estances.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat al seu fons quatre fragments de la portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes atribuïts al Mestre de Cabestany. Estan treballats en marbre blanc i haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portalada del cenobi, esculpida el segon terç del segle XII i destruïda al segle XIX.

El GREC n’ha recuperat 37 fragments que revestien les parets interiors del campanar i que se sumen als 21 trobats amb anterioritat. El conjunt es pot veure al temple cassanenc junt amb altres joies.