microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Portalgironí-Últimes Notícies

Muralla romana a una casa del carrer Bellmirall. Foto: Diari de Girona
Muralla romana a una casa del carrer Bellmirall. Foto: Diari de Girona

L'estudi arqueològic previ ha permès estudiar a fons l'evolució històrica de l'edifici, que va ser una casa noble durant l'Edat Mitjana.

Jaciment del Camp del Ninots (Caldes de Malavella)
Els arqueòlegs treballant al jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella, on varen trobar un esquelet de tapir jove. Foto: Manel Lladó publicada al Punt Avui

El jaciment de Caldes de Malavella congrega un 70% dels registres fòssils mundials d’aquesta espècie animal que va viure a Europa fa 3,1 milions d’anys.

Capella paleocristiana de Santa Cristina d'Aro
Capella paleocristiana de Santa Cristina d'Aro. Foto El Punt Avui

El govern local encarrega un projecte per recuperar i museïtzar el jaciment.

Necròpoli islàmica del segle VIII
Necròpoli islàmica del segle VIII

Recuperen 8 esquelets enterrats amb ritual islàmic al costat d'altres esquelets enterrats a la manera cristiana al mateix lloc · Un estudi genètic de la Complutense de Madrid revela que un individu era del Magrib i un altre del Golf Pèrsic.

Excavacions al voltant de l'església de Castelló d'Empúries. Foto: El PuntAvui
Excavacions al voltant de l'església de Castelló d'Empúries. Foto: El PuntAvui

La campanya feta a l’entorn de la basílica va permetre localitzar fins a catorze tombes de mitjan segle VIII i principis del IX enterrades al subsol.

Un arqueòleg al costat d'algunes de les 135 àmfores descobertes. Foto: ACN
Un arqueòleg al costat d'algunes de les 135 àmfores descobertes. Foto: ACN

La troballa, pionera al Baix Empordà, permetrà estudiar a fons l’arquitectura de la nau i obre noves hipòtesis sobre el comerç marítim.

El pont d’Esponellà, amb el poble i el campanar de Sant Cebrià que sobresurt tímidament Foto: MANEL LLADÓ.
El pont d’Esponellà, amb el poble i el campanar de Sant Cebrià que sobresurt tímidament Foto: MANEL LLADÓ.

El 2 de desembre de 1794, durant l’anomenada Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas va ordenar destruir el pont medieval d’Esponellà per tal d’impedir l’avanç de les tropes franceses. La infraestructura va quedar sense reconstruir més de cent anys i va ser destruïda novament el 1939, durant la guerra civil.

Restes de la plaça de l'Abadia de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Emili Agulló
Restes de la plaça de l'Abadia de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Emili Agulló

Els arqueòlegs ultimen l’excavació sota la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, l’espai on l’actual govern municipal vol aixecar l’edifici del museu, però on PDeCAT i MES proposen debat sobre l’interès dels vestigis del monestir. Després de gairebé dues dècades, l’alcalde actual, Carles Motas, no creu que impossibilitin aixecar-hi l’equipament.

Mausoleu tardoromà a Sidillà. Foto_El Punt Avui
Mausoleu tardoromà a Sidillà. Foto_El Punt Avui

Les darreres excavacions permeten concloure que l’edifici de Sant Sebastià no és preromànic, sinó del segle IV. Els arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset creuen que les sorres del Ter van colgar la zona al segle XI en comptes del XIV.

La façana de la casa Solà Morales després de la restauració de Domènech i Muntaner. Foto:MANEL LLADÓ
La façana de la casa Solà Morales després de la restauració de Domènech i Muntaner. Foto:MANEL LLADÓ

L’1 d’octubre de 1874, la casa Solà-Morales, residència del general Francesc Savalls, es converteix en l’escenari de la restitució solemne dels furs per part de Carles VII, el pretendent carlí. La declaració tindrà un caràcter simbòlic i una efectivitat nul·la, perquè els tradicionalistes seran derrotats alguns mesos després.

Restes arqueològiques al carrer Llagostera de Caldes. Foto: El Punt Avui
Restes arqueològiques al carrer Llagostera de Caldes. Foto: El Punt Avui

La urbanització de la via que travessa el poble ha permès localitzar restes d’habitatges d’‘Aquae Calidae’. Els elements trobats són d’entre el segle II aC i el segle II dC.

Estructura medieval del Canal del Mig de la sèquia Monar, antic Rec Comtal
Estructura medieval del Canal del Mig de la sèquia Monar, antic Rec Comtal

Les obres a la Central del Molí posen al descobert restes medievals de l’antic rec Comtal i del Molí de Baix i ara es crearan accessos perquè els experts puguin documentar-les.