Les intervencions arqueològiques a l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià han permès una nova troballa: durant l'enderroc del paller del segle XIX adossat a l'antic palau abacial, a l'oest del conjunt, s'ha recuperat un capitell, probablement d'origen romànic i també fet amb pedra de Vilacolum, que havia estat reaprofitat com a element constructiu.

Aquest indret el trobem documentat per primera vegada l'any 992, en diverses referències al lloc de "Sessa Sancti Martini" al comtat de Besalú. L'any 1031 el lloc i l'església de "Sancti Martini que dictum ad ipsa serra" eren al terme de Lledó, "in termini Latonense". La senyoria feudal de la parròquia fou cedida al priorat de Lledó l'any 1204, per Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera¹.

Unes excavacions a l'era de la rectoria de l'església de Santa Maria de Camós han posat al descobert un fragment de l'absis del temple romànic, documentat ja a finals del segle XI, així com uns enterraments de la mateixa època (restes de dos cossos sepultats directament a terra) i una estructura que, segons les primeres impressions, s'atribueix a la planta rectangular d'un edifici anterior.

La Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) publica els volums I i V del Nobiliari General Català d'Armand de Fluvià i Escorsa, el resultat d'una vida dedicada a la investigació genealògica catalana.

Es tracta d'un dels treballs “més importants” que s'han fet en l'arqueologia catalana els últims anys. L'estudi, que es va presentar ahir, ha estat fet per uns vint d'arqueòlegs d'arreu del món.

Narcís de Puig ha publicat 383 arbres genealògics de famílies gironines, una part de les quals mantenen el cognom des de l'edat mitjana. El treball l'havia deixat escrit Fernando Viader, mort fa 10 anys.

L'Ajuntament de Lloret de Mar integra la reconstrucció arqueològica d'una casa ibera del Turó Rodó a l'oferta cultural juntament amb altres jaciments ibers del municipi. Serà visitable a l'abril.

L'exposició itinerant ‘La fi és el principi', inaugurada ahir, inclou les restes més antigues d'un enterrament a Catalunya, localitzades en una de les coves de Serinyà.

Ahir es van desmuntar les bastides de la portalada del monestir de Ripoll després de quatre mesos d'obres que han retornat l'esplendor al monument.

La frondosa barba del pantocràtor que corona la portalada del monestir de Ripoll torna a lluir daurada com en els vells temps medievals. I als cabells i a les galtes també hi han reaparegut tímides restes dels colors primigenis. Recorden com era aquesta emblemàtica figura de Crist? Negra. L'escultura està molt enlairada, a uns set metres, però amb una bona llum es percep el canvi de la seva fesomia.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ( CRBMC ) ha culminat l'actuació de conservació i restauració del retaule barroc de la capella de Santa Caterina, de la catedral de Girona, amb el muntatge al centre del retaule de la gran pintura a l'oli sobre tela, que representa la santa d'Alexandria, martiritzada infructuosament –per intercessió divina– en una roda de tortura, abans de ser decapitada per l'emperador romà Maxenci.

Queda poc per donar per finalitzats els treballs de neteja, restauració i consolidació d'aquest element clau del romànic europeu. El conseller Vila espera que l'ajudi a ser patrimoni Unesco.

Aquest any el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha fet la segona i última excavació a les restes de la nau, del segle I aC, que va xocar contra uns esculls.