Surt a la llum un text del 1883 de l'intel·lectual banyolí Pere Alsius, que s'ha conservat fins ara a l'arxiu de la família. El cèlebre farmacèutic i prehistoriador hi explica una sortida a peu entre Banyoles i Esponellà.

Acaben les excavacions que han posat al descobert estructures preexistents de l'època romana i medievals de l'hospital vell de Galligants. Es podran visitar durant el ‘Temps de Flors'.

Les obres de rehabilitació de l'antic edifici del «preparatori» del Seminari de Girona han tret a la llum ceràmiques de luxe del segle XVI i, d'altra banda, un esquelet d'uns mil anys d'antiguitat, a més de les estructures d'una antiga casa que tot sembla indicar que era habitada per una família noble. L'edifici es posarà a lloguer i els nous inquilins decidiran quin tipus d'ús li donaran.

Els arqueòlegs excaven el recinte on hi haurà el nou balneari Aqva Gerunda. Quatre grans arcades mostren la importància arquitectònica que va tenir l'edifici.

Els documents que l'artista i la seva dona han cedit a Santa Coloma abracen des del segle XIII al XX. La cessió inclou pergamins i plaques de vidre de l'arxiu familiar.

L'adequació del peristil i el magatzem de la Casa dels Mosaics és part del programa Patrimoni en Acció, de la Generalitat i La Caixa. Permetrà visitar un espai comparable als de Pompeia i Herculà.

Fins ara la documentació es podia visualitzar a través del web però no se'n podia obtenir una còpia en bona resolució.

Els arqueòlegs celebren poder excavar "per primera vegada" l'edifici monumental de l'antic hospital dels capellans.

Generalitat i Diputació sumen esforços per potenciar la modernització i la captació de nous públics. En total 27 museus públics i privats formen part de l'ens, que tindrà un pressupost de 617.500 euros.

Els treballs han durat tres mesos i han tingut un cost de 36.580 euros.

Les restauradores Patrícia Amat i Judit Birosta han donat per acabats els treballs de restauració que van emprendre fa tres mesos a la façana de Sant Mateu del monestir de Sant Joan de les Abadesses, datada del segle XVII.

Les restes es poden datar entre el 50 aC i el 150 dC, període que Gerunda rep la consideració de "civitas".

El govern protegeix un espai que permet conèixer la vida de fa 3,2 milions d'anys. De 275.000 m² d'extensió, s'hi han trobat rinoceronts i tortugues.