Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític final-calcolític (cultura megalítica), situat a uns 50 metres a la dreta de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Roda, entre el Mas Margall i el Mas Ventós, en un pla poc dominant, a 450 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a l'extrem nord-est del terme de Pau, a la serra de Rodes.
Va ser descobert a l'any 1943 per A. Panyella i M. Terradell, que hi varen realitzar treballs arqueològics.
En el nivell I, s'hi trobà ceràmica, dos fragments informes d'ibèrica, un fragment de vora i 41 més del mateix vas fet a mà, un pedallas de panxa d'un vas carenat i setze fragments informes.
En el nivell II, s'hi trobà ceràmica feta a mà, dos vores envasades, una base plana i 61 fragments informes, dos trossos de panxa d'un mateix atuell ornat amb una línia incisiva i una suau impressió circular a sota; tres fragments amb decoració del tipus vas campaniforme; hi ha dues línies incises paral·leles horitzontals i altres verticals en l'interior d'ambdós; un fragment del tipus campaniforme que te decoració lineal amb incisions perpendiculars que tallen la línia superior, mentre laparal·lela inferior presenta les incisions verticals cap l'interior d'ambdues.
En el nivell III, s'hi trobà ceràmica, quinze pedallassos informes fets a mà i una petita fulla de sílex sense retocs, de forma apuntada.
Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)