Situat sobre l'altiplà de la serra de Verdera, forma part del conjunt de masos de la rodalia del monestir de Sant Pere de Rodes. Està orientat al vessant de tramuntana amb vistes panoràmiques al cap de Cervera i el golf de Lleó.
L'any 1671 l'abat de Sant Pere de Rodes l'establí en emfiteusi a Pere Figueras, pagès de la vall de Santa Creu. Al segle XVII pertanyia a Antonio Buscató del veïnat de Sant Romà, negociant i adquiridor d'altres heretats del terme. Els traspassos es succeïren entre diversos particulars i el mateix monestir. Després de la llei Mendizábal la Reial Audiència el retornà als hereus del comte d'Empúries, els quals, vist l'estat de ruïna, l'any 1860 optaren per reconstruir-lo i posteriorment arrendar-lo a masovers1.
La història d'aquest mas es pot consultar al llibre "Els masos perduts del Cap de Creus" d'Arnald Plujà i Canals.
1 "Els masos perduts del Cap de Creus", per Arnald Plujà i Canals
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)