El mas dels Bufadors, també esmentat com a mas Trullols, s'ubica sobreuna collada oberta a tots els vents, a més de tres-cents metres d'altura. Originàriament, la majoria de les seves terres s'estenien per l'antic territori de Sant Baldiri i part dels termes de Roses i Cadaqués, cosa que originà alguns conflictes termenals amb l'abat de Sant Pere de Rodes.
El primer esment documentat del mas és al capbreu de Sant Pere de Rodes de l'any 1420, on consta adscrit al terme de Sant Baldiri, parròquia de Sant Esteve de Mata. Al segle XV pertanyia a Rigall Sunyer de Roses, família que el traspassà a la vídua Maria Matas, família que aleshores l'habitava com a masovers. La següent notícia documentada en què apareix és de l'any 1563, amb motiu d'un robatori que patí l'heretat aprofitant que la mestressa era fora del mas i el marit estava pescant a Taballera.
Un segle després, el nou propietari, Pere Marés, el traspassà a la seva filla Anna, maridada amb Narcís Imbert de Llançà. L'any 1708 ja l'havia heretat Miquel Marés Ymbert, pagès i negociant de Llançà, any en que el vengué per 220 lliures a l'hisendat selvatà Pau Surià. L'any 1715 consta a nom del seu fill, Pau Surià, marit de Rosa Paronella1.
La història d'aquest mas es pot consultar al llibre "Els masos perduts del Cap de Creus" d'Arnald Plujà i Canals.
1 "Els masos perduts del Cap de Creus", per Arnald Plujà i Canals
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)