portalgironi.cat
Menu
  • Inici
    • Últimes notícies
    • Editorial
  • Història
    • Alt Empordà
    • Baix Empordà
    • La Garrotxa
    • El Gironès
    • Pla de l'Estany
    • La Selva
    • Genealogia
    • Documents
    • Terminologia
    • Territori
  • Arqueologia
    • Alt Empordà
      • Avinyonet de Puigventós
      • Boadella d'Empordà
      • Garrigàs
      • L'Escala
      • Palau-saverdera
      • Pau
      • Pontós
      • Roses
      • Sant Climent Sescebes
      • Saus
      • Vilafant
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • Sant Antoni de Calonge
      • Jafre
      • La Bisbal
      • Forallac
      • Palafrugell
      • Palamós
      • Platja d'Aro
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Serra de Daró
      • Torroella de Montgrí
      • Ullà
      • Ullastret
      • Verges
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Montagut
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Sales de Llierca
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
    • El Gironès
      • Bescanó
      • Bordils
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Gregori
      • Sant Jordi Desvalls
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémana
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
      • Crespià
      • Fontcoberta
      • Porqueres
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • Ripollès
      • Campdevànol
      • Queralbs
      • Ribes de Freser
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
    • La Selva
      • Anglès
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • Lloret de Mar
      • Maçanet de la Selva
      • Sant Julià del Llor - Bonmatí
      • Tossa de Mar
      • Vilobí d'Onyar
    • Arqueologia Submarina
  • Patrimoni
    • Alt Empordà
      • Agullana
        • Santa Maria d'Agullana
      • Cabanelles
        • Sant Martí Sesserres
        • Santa Coloma de Cabanelles
      • Albanyà
        • Sant Martí de Corsavell
        • Sant Llorenç de Sous
        • Mare de Déu del Mont
      • Capmany
        • Santa Àgata de Capmany
      • Castelló d'Empúries
      • Espolla
      • L'Escala
      • Figueres
      • Garriguella
      • Fortià
      • Lladó d'Empordà
      • Llançà
      • Llers
      • Palau-saverdera
      • Pont de Molins
      • Pontós
      • Port de la Selva
      • Portbou
      • Rabós d'Empordà
      • Roses
      • Sant Llorenç de la Muga
        • Castell de Sant Llorenç de la Muga
      • Sant Miquel de Fluvià
        • Església-monestir de Sant Miquel
      • Vilabertran
      • Viladamat
        • Sant Feliu de la Garriga
        • Castell de la Garriga
        • Santa Eulàlia de Palauborrell
      • Vilafant
      • Vilajuïga
      • Vila-sacra
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Colomers
      • Corçà
        • Santa Cristina de Corçà
      • Foixà
      • Forallac
      • Jafre
        • Font Santa
      • Palamós
      • Palau-sator
      • Pals
      • Parlavà
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Cruïlles, Monells i S.Sadurní H.
      • La Tallada d'Empordà
      • Torroella de Montgrí
      • Vall-llobrega
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Beuda
      • Mieres
      • Montagut
      • Les Planes d'Hostoles
        • Puig-alder
      • Les Preses
      • Sales de Llierca
        • Sant Miquel de Montella
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • La Vall de Bianya
      • Olot
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
        • Sant Llorenç de Bescanó
        • Sant Andreu d'Estanyol
        • Sant Mateu de Vilanna
        • Sant Pere de Montfullà
        • Ermita de Sant Sebastià
      • Canet d'Adri
        • Sant Joan de Montbó
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
        • El castell de Cervià
        • Monestir de Santa Maria
        • Església de Sant Genís
      • Girona
        • Cases i Palaus
        • El Call
        • Pont del Dimoni
        • Estructura Medieval
        • Hospital Vell
        • Catedral
        • Basílica de Sant Feliu
        • Monestir Sant Daniel
      • Llagostera
      • Sant Gregori
        • Castell de Cartellà
        • Castell de Sant Gregori
        • Església de Sant Gregori
        • Sant Bartomeu de Segalars
        • Castell de Tudela
        • Capella de Sant Grau
        • Capella del castell de Cartellà
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Quart
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Crespià
      • Cornellà de Terri
        • Castell de Ravós del Terri
        • Església de Ravós del Terri
        • Sant Esteve de Sords
        • Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos
        • Santa Maria de Pujals dels Cavallers
      • Esponellà
        • Castell d'Esponellà
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
    • La Selva
      • Arbúcies
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • Maçanet de la Selva
      • Riudarenes
      • Sant Julià del Llor i Bonmatí
      • Santa Coloma de Farners
      • Susqueda
      • Vidreres
      • Tossa de Mar
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Sant Pau de Segúries
  • Masos
    • Alt Empordà
      • Agullana
      • Albanyà
      • L'Armentera
      • Avinyonet de Puigventós
      • Bàscara
      • Borrassà
      • Cabanelles
      • Castelló d'Empúries
      • Cistella
      • Darnius
      • Figueres
      • Fortià
      • L'Escala
      • La Jonquera
      • La Selva de Mar
      • Lladó
      • Llançà
      • Llers
      • Maçanet de Cabrenys
      • Navata
      • Pau
      • Pedret i Marzà
      • Pontós
      • Pont de Molins
      • Port de la Selva
      • Rabós
      • Roses
      • Sant Pere Pescador
      • Santa Llogaia d'Àlguema
      • Saus
      • Siurana
      • Ventalló
      • Viladamat
      • Vilamacolum
      • Vilanant
      • Vilanova de la Muga
      • Vilaür
    • Baix Empordà
      • Albons
      • Begur
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Castell - Platja d'Aro
      • Colomers
      • Corçà
      • Cruïlles
      • Foixà
      • Forallac
      • Garrigoles
      • Monells
      • Palamós
      • Pals
      • La Pera
      • Peratallada
      • Santa Cristina d'Aro
      • Rupià
      • Sant Llorenç de les Arenes
      • Serra de Daró
      • Sant Sadurní de l'Heura
      • Torroella de Montgrí
      • Ullastret
      • Vall·llobrega
      • Verges
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Argelaguer
      • Besalú
      • Beuda
      • Castellfollit de la Roca
      • Maià de Montcal
      • Mieres
      • Montagut i Oix
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Les Preses
      • Riudaura
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
      • La Vall de Bianya
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
      • Bordils
      • Campllong
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Celrà
      • Flaçà
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Juià
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Andreu Salou
      • Sant Gregori
      • Sant Joan de Mollet
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Sant Martí Vell
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
      • Viladasens
    • El Maresme
      • Palafolls
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
        • Borgonyà
          • La Bastida
      • Crespià
      • Esponellà
      • Fontcoberta
      • Palol de Revardit
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Llanars
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Vallfogona del Ripollès
      • Vilallonga de Ter
    • La Selva
      • Amer
      • Anglès
      • Arbúcies
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Massanet de la Selva
      • Osor
      • Riudarenes
      • Riudellots de la Selva
      • Sant Hilari Sacalm
        • Masos de Querós
      • Sant Julià del Llor
      • Santa Coloma de Farners
      • Sils
      • Tossa de Mar
      • Vidreres
      • Vilobí d'Onyar
    • Vallespir
      • Costoja
      • Moreillàs i les Illes
  • Fonts
    • Arxius
    • Bibliografia
    • Centres d'Estudis
    • Museus
    • Altres Web
  • Contactar
    • Usuaris
  1. Estàs aquí:
  2. Arqueologia
  3. La Garrotxa
  4. Sant Joan les Fonts
  5. Jaciment neolític de La Prunera

Jaciment neolític de La Prunera

El jaciment arqueològic de la Prunera està situat al costat del coll de Sant Cosme, al terme municipal de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), al costat de la carretera N-260 (figura 1). Es va descobrir l’any 1990 durant l’observació d’un dels talls produïts per les obres del traçat de la N-260, prop del punt quilomètric 83. Per tal de confirmar el jaciment arqueològic de la Prunera, l’any 1991 es varen fer en aquest indret tres sondatges de prospecció d’1 m2 cada un.Aquests treballs previs varen permetre confirmar que hi havia un jaciment arqueològic en una extensió mínima de 80 m2, a més, amb referència a l’estratigrafia, es va descobrir un sol nivell arqueològic amb una potència aproximada de 15 cm. Les úniques categories de materials arqueològics documentats durant aquests treballs previs de prospecció van ser restes lítiques i ceràmiques; no es van observar elements estructurals. L’any 1993 s’efectuà una segona intervenció en aquest indret. Va ser una intervenció amb un caràcter d’urgència que consistí en la supervisió dels treballs d’excavació mecànica fets al sector nord del camp amb motiu de la instal·lació de la conducció de gas natural. Gràcies a aquests treballs es va constatar l’absència de materials arqueològics en aquesta part concreta del camp.
Sabent, doncs, que hi havia el jaciment arqueològic de la Prunera i sabent que podia ser afectat parcialment pels treballs de desdoblament de la N-260 al tram Montagut-Olot, l’any 1999 es va acordar una segona intervenció arqueològica d’urgència, en la qual es va evidenciar que el jaciment tenia una superfície molt superior a la documentada en un primer moment. Prenent com a base les dades obtingudes en aquesta intervenció i tenint en compte el traçat de la carretera, un cop avaluada la magnitud del jaciment, es projectaren i realitzaren quatre intervencions més durant els anys 2000 i 2001, la darrera de les quals va finalitzar al desembre del 2001. La tercera intervenció arqueològica d’urgència i la quarta varen consistir en la supervisió dels treballs mecànics de soterrament de la línia elèctrica i de les conduccions de gas. En aquestes dues intervencions es va constatar que el jaciment també s’ampliava considerablement cap a la part sud, just a l’altra banda de la carretera N-260. Es va evidenciar en aquesta àrea la mateixa dinàmica que a la resta del jaciment excavat fins aleshores, de manera que es va posar de manifest la gran extensió del jaciment, que devia tenir en aquells moments una superfície mínima de 8.000 m2. A partir de tots aquests resultats es van projectar i realitzar les intervencions d’urgència sisena i setena; la sisena es va centrar a excavar en extensió i la setena, a acabar de delimitar el jaciment. La superfície total en què es van fer les intervencions supera els 40.000 m2 (figura 2).
Totes aquestes intervencions estan integrades en el mateix projecte d’investigació arqueològica, van ser assumides, segons un encàrrec del Ministerio de Fomento, pel Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Divisió de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i van ser gestionades des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Gabriel Alcalde (UdG), Miquel Molist (MAC) i Maria Saña (UAB) es van encarregar de la coordinació i la direcció general de la intervenció. Els treballs tècnics van ser dirigits per arqueòlegs vinculats a la Divisió de Prehistòria de la UniversitatAutònoma de Barcelona: Ferran Borrell, Susanna Casellas, Xavier Clop, Josep Miquel Faura, Mònica Oliva i Oriol Vicente; hi van participar més de cinquanta persones de diferents universitats catalanes, estatals i estrangeres.
L’assentament de la Prunera és un poblat permanent que devia tenir una extensió considerable i una estructura dispersa articulada entorn de grans unitats, resultat d’ocupacions reiterades, espaiades en el temps. La singularitat de les estructures documentades i la manera com estan distribuïdes, a més de la relació numèrica i qualitativa entre les diferents categories de materials arqueològics recuperats (categories sobrerepresentades/absències significatives), són característiques que poden evidenciar un ús específic d’aquest espai com a centre de trobada col·lectiva o comunitària: lloc d’intercanvis, centre ritual, trobada de ramats...
Els treballs de camp fets al jaciment arqueològic de la Prunera han evidenciat una dinàmica d’assentament fins ara poc documentada en el context català del neolític final Aquesta dinàmica d’assentament es devia caracteritzar per l’establiment a l’aire lliure de «poblats» amb una superfície considerable

Informació extreta de:
Tribuna d'Arqueologia 2001-2002
La Prunera, un assentament del neolític final a l’aire lliure a la zona dels Prepirineus catalans
GABRIEL ALCALDE GURT, FERRAN BORRELL TENA, SUSANNA CASELLAS PARRA, MIQUEL MOLIST MONTAÑÀ, MÒNICA OLIVA POVEDA, MARIA SAÑA SEGUÍ, ORIOL VICENTE CAMPOS

 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Filtres
Llista d'articles en la categoria Jaciment neolític de La Prunera
Títol Data de creació
El jaciment neolític de Sant Cosme resulta ser el més gran de Catalunya de la seva època. 24/08/2001
Més de trenta científics treballen al jaciment neolític de Sant Cosme 18/04/2001
Excaven un altre cop el poblat neolític de Sant Cosme, abans que hi arribin les obres de la carretera. 17/04/2001

Arqueologia La Garrotxa

  • Besalú

  • Montagut

  • Olot

  • Les Planes d'Hostoles

  • Sales de Llierca

  • Sant Aniol de Finestres

  • Sant Joan les Fonts

  • Tortellà

  • La Vall d'en Bas

  • Sant Ferriol

Altres continguts recents

  • Sobre l'etimologia del puig del Pení
  • Vilamitjana i Carandell, Dolors
  • Parròquia de Sant Sadurní de Garrigoles
  • Parròquia de Sant Miquel de Garrigàs
  • Parròquia de Sant Feliu de la Garriga
  • Parròquia de Sant Miquel del Freixe
  • Parròquia de Sant Julià de Fortià
  • Parròquia de Sant Martí de Fontanilles
  • Parròquia de Sant Cristòfol de Fonolleres
  • Parròquia de Sant Joan de Foixà
  • Parròquia de Sant Miquel de Fluvià
  • Masó i Panella, Pere
  • Parròquia de Santa Maria del Far d'Empordà
  • Parròquia de Santa Maria de l'Estrada
  • Parròquia de Sant Genís d'Esprac

Altres web d'arqueologia

  • Bojos per l'Arqueologia

    Programa de la Fundació Catalunya - La Pedrera per a l'estímul del talent científic entre els joves en el marc de l'arqueologia.

  • Megalitisme de l'Empordà

    megalitica

Destacats

  • Memòries amb imatges. Anys 1940-1980 Volum 1. Comentaris de les imatges de Vilobí d'Onyar-Salitja-Sant Dalmai-Aiguaviva-Brunyola i Estanyol
  • Records de Susqueda abans de la Presa
  • El mas Requesens de Salitja
  • Els molins fariners de Sant Dalmai i Salitja
  • El bandoler Serrallonga i el mas Boades de Salitja
  • Els masos més antics de la parròquia de Sant Dalmai. Per Ricard Teixidor

Documentació

  • Calaix Generalitat

  • Dialnet

    Fundació Dialnet

  • Memòria Personal

  • Racó.cat

    Racó.cat Revistes Catalanes amb Accés Obert

Novetats Editorials

  • Colònies (i veïnats) industrials de la Selva

    Colònies (i veïnats) industrials de la Selva. Notícies, evolució i protagonistes. Autor: Xavier...

  • Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat.

    Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat. Autor: Josep Maria...

  • I un dia va ser el principi...

    L'arqueòloga i restauradora Mercè Ferré ha publicat 'I un dia va ser el principi...', llibre de...

  • Viure de Renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860

    VIURE DE RENDA. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860. Autor: Mònica Bosch Portell Edita:...

Aquest espai l'han creat i el mantenen:
© Xavier i Jesús Bohigas,
GIRONA - Catalunya
Iniciat el 14 d'octubre de 1998

Selecciona Idioma

Designed by Xavier i Jesús Bohigas.