Es tracta d'una vil·la romana, tipus rústica agrícola-ramadera, que fou construïda en tres fases arquitectòniques superposades, amb diferents estances, en la que s'hi han trobat forats de dolia, una sitja i diverses estructures d'habitació.

Està situada al vessant septentrional de la muntanya de Sant Julià, a uns cent metres del riu Ter. A l'antiguitat devia estar molt a prop d'un dels brancals de la Via Augusta al seu pas per Sant Julià, anomenat també camí del Mig.

Està datada entre els segles I aC i el IV dC.

Descoberta a l'any 1991, s'hi trobà ceràmica grisa de la costa catalana, d'engalba blanca, comuna ibèrica, grollera, campaniana B, comuna itàlica, africana de cuina, dolium, tegula, T.S. aretina, T.S. sud-gàl·lica, T.S. africna A i D. Àmfora ibèrica, itàlica i africana. També tres monedes, una ibèrica d'Empúries i dus romanes.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )