El jaciment de La Draga (Banyoles) va ser descobert l'abril de 1990 i pertany al neolític antic, ara fa uns uns 7.000 anys. Segons els sondeigs de 1990 i les perforacions sistemàtiques de 1996, el poblat ocupa 10.000 m2, dels quals 1.000 m2 han quedat submergits dins l'Estany. A la zona seca els treballs arqueològics van iniciar-se el mateix any 1990, mentre que a la part submergida s'hi excava des de l'any 1994.

La Draga és l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la Península Ibèrica. Els 317 pals de les cabanes que s'hi han trobat i els 8 objectes de fusta, recuperats sota l'aigua, l'equiparen als mítics poblats neolítics de la regió alpina.

Un lloc ben triat.

Cap al 5.200 A.C., quan es construeix aquest poblat neolític, les aigües de l'Estany eren 2 m més baixes que ara. Per això, la zona on estaven les cabanes neolítiques, arran de l'antiga riba, ara està inundada.

L'àrea de l'hàbitat quedava una mica elevada, amb un pendent suau vers el nord i oest, en direcció a l'Estany. En canvi, al sud, on corria un riu de desguàs, i a l'est, vers la carretera, el pendent era abrupte. És probable, doncs, que l'accés al poblat des de terra ferma (est), estés sovint inundat. D'aquesta manera, l'hàbitat neolític devia quedar dins una illa o una península, amb accés per un istme molt estret.

Aquesta magnífica ubicació faria innecessaris altres elements defensius (estacades) en un medi desconegut pels colons neolítics. Ensorrat el poblat, l'Estany va inundar La Draga fins que es va fer el passeig actual, el 1850.

Informació extreta de: http://www.banyolescultura.net/dragcat0.htm

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)