El jaciment de Tut de Fustanyà es troba situat al peu d'una cinglera de calisses, a mà dreta de la carretera que porta de Ribes de Freser a Queralbs, a l'alçada del quilòmetre 4. Es localitza a uns 1106 m. sobre el nivell del mar, i a 85 del tàlveg actual del riu Freser. Es tracta d'una cova d'habitació amb un recorregut de 22 metres. Correspon a l'època del Paleolític inferior, mitjà (mosterià), superior i el Neolític¹. 

Els treballs arqueològics varen ser duts a terme per Eudald Carbonell i R. Busquets del 1971 al 1973 i el Grup Grober Xaialsa els anys 1973, 74 i 76¹.

S'hi recollí indústria lítica, tallada sobre quarsos de veta de mala qualitat i exfoliació, pissarra i calcinat, encara que hi ha també gneis i quarsita. Sonbre un total de 60 peces recollides, només 10 són susceptibles d'atribuir-los caràcters pels quals es pugui determinar en ells una acció antròpica. Cal destacar un fragment de quarsita que presenta una sèrie de retocs laterals, un bifaç irregular de taló reservat sobre quars pissarrós, un nucli-fragment de quars, una punta irregular sobre quars, un nucli piramidal de quatre cares sobre fragment de quars, un còdol amb extraccions unifacials de quars, un còdol de gneis amb retoc bifacial i dos nuclis de cares paral·leles. També s'hi trobaren restes de carbó i de fauna¹.

Del Paleolític superior alguns instruments de sílex i de gneis, i una placa d'arenisca de forma semiesfèrica decorada amb franges i línies de pintura de color ocre en una cara i, al revers, ratlles incisives, probablement és una representació esquemàtica d'una cabra o cèrvol¹.

L'any 1950 l'equip anomenat Internacional de Prospecciones y Explotaciones hi realitzà treballs, però es desconeixen els materials recuperats, però sembla que entre ells hi havia una trentena de peces de pedra polida corresponents al Neolític¹.

¹ Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots, de Pere Cantón i Playà

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)