Miquel-Dídac Piñero Costa
L'Escala, 1950. Llibreter i estudiós de l'arqueologia en defensa del patrimoni històric i els sistemes naturals. Coautor d'estudis sobre prehistòria, arqueologia i patrimoni medieval.
A l'Institut de Figueres, als 15 anys, organitza el col·lectiu 'Joventut Indiketa Llibertària', i el Maig 68 ho viu entre Figueres i Perpinyà. Té relacions amb la Internacional Situacionista. Detingut en relació a uns comitès d'acció revolucionària l'estiu de 1969 passa dos mesos a la presó de Girona i és absolt en un consell de Guerra. S'integra en el grup autònom anarquista 'Negre i Vermell', participa en la Conferència anarquista de València de 1971 i en la creació d'Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears. Cofundador del grup autònom Kronstadt-71en l'Empordà i redactor del butlletí clandestí 'Tribuna Llibertària', és declarat rebel a concentració (insubmís) del servei militar. Milita activament en la clandestinitat a Barcelona i participa en la reorganització de la FAI. Cofunda el grup 'Crítica i Revolució' i escriu al butlletí 'CNT Informa', al mateix temps que a 'Front Llibertari', 'Terra Lliure', 'Le Combat Syndicaliste', 'Comunne Lliure', 'Espoir', 'Terrra i Llibertat 'i altres publicacions. Representa el moviment llibertari en el Comitè Solidaritat Presos MIL i és perseguit, amb fotografia a TV i la premsa, pel cas OLLA. S'exilia a Tolosa, París i Perpinyà. Milita en grups anarquistes francesos i en la CNT francesa. Detingut i torturat al gener de 1977, a Barcelona, a causa de la Conferència Peninsular de la FAI en què representa el grup d'afinitat 'Tramuntana'. Reorganitza l'Ateneu Art i Cultura de l'Escala. Cofundador del Centre d'Estudis escalencs i d'un grup de defensa de l'arquitectura rural i tradicional a l'Empordà col · labora amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Crea la llibreria Els Trobadors, a l'Escala, i defensa la Ecologia social alliberaria en l'ocupació dels Aiguamolls de l'Empordà a l'estiu de 1977 des del col · lectiu 'Acció Ecològica Empordanesa'. Novament detingut en una maquinació contra la FAI passa uns dies a la Model de Barcelona. Participa al col · lectiu 'Afinitat Anarquista Comunista' i posteriorment cofunda la 'Federació Anarquista-Comunista Llibertària'. Milita en el Moviment d'Objecció de Consciència i finalment no fa la mili. Participa en una conferència anarquista internacional a Sardenya i en la fundació de la CNT Països Catalans, que finalment representa un component de CGT.
Cofundador del 'Fòrum Ecologista de Síntesi Llibertària' també participa en els col · lectius 'Alternativa Llibertària'. A partir del moviment antiglobalització evoluciona en posicions pròximes al anarcoprimitivismo des d'una opció partidària de superar la ideologia del neolític i fer una contrarevolució industrial de tipus comunista llibertària, sense deixes les seves idees d'una estratègia favorable a un front llibertari en la lluita de classes i la creació de consells obrers, més enllà del clàssic anarcosindicalisme. Escriu en una infinitat de butlletins, revistes i fanzines llibertaris i anarcosindicalistes. Pensa que el capitalisme pateix una malaltia terminal i que hi ha un decreixement forçós que liquida la societat del consum. Es considera un anarcocomunista 'naturiano'.
Informació extreta de Movimiento Autónomo Obrero de Catalunya
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)