El carboni 14 confirma que un crani trobat el 1972 per Corominas a les coves de Serinyà és la resta d'Homo Sapiens més antiga de Catalunya, amb 22.000 anys.

Es tracta de 350 dipòsits d'entre els segles IV i I aC, dins dels quals han localitzat materials molt diversos, majoritàriament fragments de ceràmica.

L’excavació que s’ha fet al Roc de les Orenetes de Queralbs (Ripollès) ha deixat al descobert un miler de restes humanes i altres peces com ara puntes de fletxa de sílex i ceràmiques en un estat de conservació “excepcional”.

Un equip d'arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha començat una excavació al Roc de les Orenetes, una cova a Queralbs on el 1973 es va trobar una necròpolis prehistòrica de fa 3.000 anys i que s'ha passat tancada les darreres quatre dècades.

És l’única de les vint ciutats romanes d’arreu de Catalunya que encara quedava per excavar i descobrir en tot el seu esplendor. El 2019 es va fer una actuació per recuperar i engrandir les excavacions del segle passat.

Les primeres prospeccions al jaciment romà dels Padrets de Blanes han confirmat les hipòtesis inicials dels experts. Es tracta d’un espai excepcional, que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, el nom llatí de Blanes.

L’antic volcà del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella conté un dels jaciments paleontològics més importants d’Europa enterrat en els sediments d’un antic llac format dins del seu cràter.

Troben al jaciment del Camp dels Ninots un quinzè bòvid, amb l’esquelet sencer i de proporcions menors, que ajudarà a la investigació sobre finals del pliocè. La fotografia de fa 3,1 milions d’anys va ampliant-se, de contingut i de protagonistes.

El jaciment de Caldes de Malavella congrega un 70% dels registres fòssils mundials d’aquesta espècie animal que va viure a Europa fa 3,1 milions d’anys.