El Servei de Monuments de la Diputació de Girona ha confirmat la descoberta de pintures decoratives del segle XV i del XVIII a l'interior de l'església Sant Martí de la Capellada de Besalú.
oberta enfonsada del Castell de Santa Pau. Foto: El Punt Avui
Una part de la coberta del castell de Santa Pau es va esfondrar la setmana passada i ahir representants de l’Ajuntament, del Departament de Cultura i dels propietaris es van reunir per analitzar la situació i van concloure que cal fer-hi una intervenció a curt termini per frenar la degradació de l’edifici, aixecat entre els segles XII i XVII i declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN).
Els treballs arqueològics de prevenció al sector de les obres de millorament de la carretera C-66 a Fares de Sant Ferriol han permès de trobar les restes d’una casa forta medieval i s’ha hagut de desviar la carretera per no afectar les restes.
L'enllosat original del pont medieval de Sant Joan les Fonts ha estat descobert arran de les obres de remodelació del viaducte. En el moment d'aixecar l'asfalt, es van fer uns sondejos a càrrec de l'arqueòloga Maribel Fuertes.
Eduard Mestres, president del GREC, i mossèn Enric Plantés, rector de la parròquia de Cassà, entre els fragments de la portalada romànica QUIM PUIG.
El GREC n’ha recuperat 37 fragments que revestien les parets interiors del campanar i que se sumen als 21 trobats amb anterioritat. El conjunt es pot veure al temple cassanenc junt amb altres joies.
Vitrall figuratiu S.XIII a la Catedral de Girona. Foto: El Gerió digital
La catedral de Girona ha tingut un vitrall medieval amagat darrere un retaule durant gairebé mig mil·lenni. Es tracta de la peça figurativa més antiga de Catalunya. És a dir, és el vitrall amb escenes dibuixades més vell que hi ha i data de primers del segle XIII.
La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona, de Joan Molina
La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona és el títol de la publicació científica amb què el professor d’història de l’art de la Universitat de Girona Joan Molina Figueres aprofundeix en l’origen del culte a Carlemany a la catedral de Girona.
El 1417 va culminar el procés per decidir el tipus de nau de la catedral. La principal controvèrsia va ser la viabilitat de la nau única, en un debat centrat en qüestions tècniques, estètiques i econòmiques.
Es mostra per primera vegada al públic coincidint amb el 600 aniversari de la decisió de construir la nau única gòtica en l'exposició de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes.