Lloret Salvatge o de la Muntanya te una església romànica dedicada a Sant Agustí que havia estat parròquia. El seu nom ve del llatí lauretum que equival a bosc de llorers. A aquesta topònim s'hi va afegir el de Salvatge per estar ubicat en un paratge anomenat Silva o Selva, ja citat en el document de l'any 860 del rei Carles el Calb.
El 9 de novembre del 949, Gotmar, bisbe de Girona, a precs del comte Borrell [II de Barcelona-Girona], consagra les esglésies de Santa Maria, Sant Joan i Sant Benet del monestir d'Amer, en el comtat de Girona i, amb el consell dels ardiaques i canonges de la seu de gironina, les dota amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels de les vil·les anomenades Lloret (Salvatge), Rissec, Arbocet i Gallissà i de tota la vall d'Amer. El comte esmentat dóna un alou que te a la vall d'Anglès, al Llor.
El 23 d'abril de l'any 1427 en aquest lloc, unes esquerdes a la terra deixaren escapar emanacions de sulfhídric que, inflamant-se, causaren la mort de diverses persones, com es llegeix en una lletra que els jurats de la ciutat de Girona van escriure al rei Alfons V el dia 25:
"En lo lloc de Lloret, parròquia proxima a Amer -li diuen-, sortia de una montanya molt gran pudor e corrupció de sofre, de plom e de alcofoll. E vehent hi algunes llengues de foch de color blau no sobrepujant molt sobre la terra, sino lo fum qui puja fort alt. E dues dones moriren en lo dit loc. E jatsia los dits sis homes sien viuts, emperó són colpats e cascats. Dien més que per la dita montanya s'és feta una gran fressura qui té engir dues legues de long, emperó no és molt ample ne molt pregon encara... en tal manera que si totes quantes manxes ha el món hi bufasen no seria mayor brugit".
Aquest fet va donar peu a una llegenda sobre el lloc i que Mn. Constans publicà en les seves rondalles.
Tot i que l'església està ben conservada, es tracta d'un poblat abandonat a finals de l'època medieval, igual que ho foren indrets com Sant Esteve de Caulés o Sant Romà de Cidillà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)