L'església de Santa Coloma de Fitor es troba a plena serra de les Gavarres a la capçalera de la riera de Fitor, que vessa les seves aigües al riu Daró.

Gràcies a una còpia feta per Guillem de Moles al segle XIII, es conserva l'acta de consagració i dotació que va tenir lloc el 29 de gener de 948, pel bisbe Gotmar de Girona, acompanyat d'una colla de preveres, senyors i gent de la contrada. Se li concedí els delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.

L'església és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en un document del 1286, com també en els nomenclàtors diocesans del final del segle XIV. Posteriorment és esmentada també com a parroquial.

L'edifici te una estructura complexa, fruit de diverses reformes i afegitons. És d'una nau amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per un arc toral, també apuntat. És rematada a llevant per un absis semicircular aprofundit, obert per un arc triomfal, igualment de perfil apuntat. Al cantó de tramuntana hi ha un campanar de torre de dos pisos, el primer amb finestres senzilles i el segon amb finestres geminades, sota un fris d'arcuacions lombardes, tallades en un sol bloc de pedra. A llevant del campanar hi ha un segon absisde la mateixa forma que la nau costanera. A ponent hi ha una cambra amb volta de canó que és tallada pel campanar. L'arc que obre el segon absis de tramuntana és de quart de cercle.

La porta que s'obre a la façana de migjorn, consta d'un simple arc de gradació, sense cap més ornamentació que dues impostes llises.

La nau primitiva de la primera esglésis segurament es trobava a la part del campanar i, per tant en queden pocs vestigis, posteriorment s'hi afegí la nau de migjorn, amb el seu absis i el seu campanar, que s'avé amb les estructures i formes típiques del segle X, fetes amb lloses sense treballar, formant dues grans filades d'opus spicatum a l'absis. El campanar te un aparell més acurat, segurament una mica més posterior, encara que dintre la mateixa època, com queda palès per la finestra en arc de ferradura a la façana de migjorn, sota el nivell de les altres finestres. La part alta del campanar es diferencia molt clarament de la resta pel seu aparell de carreus ben tallats i polits, amb el seu fris d'arcuacions llombardes tallades en una sola pedra, propi de les formes dels elements llombards construïts el segle XII, en que podriem situar la reforma del campanar.

La volta actual segurament és posterior, possiblement substituint una volta de canó primitiva, lleugerament ultrapassada, de la que en en són visibles vestigis de l'arrencada i la reforma de l'arc toral i triomfal.

Les reformes finals devien correspondre a l'allargament vers ponent de la nau de migjorn i la construcció de la sagristia i el cor.

S'hi han trobat vestigis de decoració pintada, geomètrica, segurament d'època romànica.

Al marxapeu de l'entrada hi ha una làpida del rector Joan Batlle i Joer, que va morir el 25 de febrer de l'any 1817 "qui fuit spoliatus maletractatus et crematus.. l'atronibus nocte lo diei 10 ejusdem mensi"