El monestir de Sant Feliu apareix documentat a partir de l'any 968, quan el rei Lotari concedí a l'abat Sunyer el permís per a regir els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i de Sant Pol de Mar, simultàniament. En aquesta data el monestir tenia ja importants possessions que el precepte confirmava, com és ara les esglésies de Santa Maria de Fenals i de Sant Martí de Biert i els alous de Solius, Vall·llobrega, Romanyà, Calonge i "Spanitate".
Segurament la fundació del monestir tingué lloc entre els anys 881, en que encara no existia, i l'any 947 que el comte Sunyer morí.
A l'any 1041 l'hi fou atorgada la custòdia del castell d'Aro, Benedormiens, que uns anys més tard, el 1053, es cedí en feu a Bernard Gaufred, senyor de Pals.
L'any 1117 el comte Ramon Berenguer III intentà agregar els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i de Sant Pere de Galligants al de Santa Maria de la Grassa, regit perl seu germà Berenguer de Narbona, davant l'oposició del monestir, l'envaí però hagué de rectificar-se de la seva acció perquè fou excomunicat pel bisbe de Girona que residia al monestir.
L'any 1163 el papa Alexandre III concedí una butlla a favor del monestir per la qual li confirmava les possessions i li atorgava la lliure elecció de l'abat. En aquests moments les possessions d'aquest cenobi s'estenien per la vall d'Aro i per diversos indrets del Baix Empordà i la Selva. Al segle següent aquests dominis s'ampliaren amb diverses possessions a l'illa de Mallorca, per tal com el monestir havia contribuït a la conquesta de l'illa amb 170 homes.
Entre l'any 1181 i el 1200, els abats concediren privilegis als qui anessin a viure a la vila que s'havia format al voltant del monestir i obtingueren del rei Pere I permís per a poder-hi erigir una fortalesa. A partir d'aquell moment el domini quedà repartit entre el rei i el monestir i hi hagueren diverses discussions, fins que al segle XVII els monjos intentaren demostrar que el monestir podia ésser considerat castell termenat i, doncs, tenir el domini ple de la vila. A l'any 1680, els jurats de la vila van escriure un al·legat en el qual intentaven de rebatre els arguments del monestir, però el plet fou resolt a favor d'aquest últim i la població de Sant Feliu l'hagué de reconèixer com a senyor seu.
La comunitat benedictina hi subsistí fins a l'ex-claustració de l'any 1835, moment en el qual hi havia 24 monjos i 4 beneficiats.
El monestir és actualment un conjunt complex d'edificacions, en el qual hi ha des dels vestigis arquitectònics que es remunten al segle V, fins a les grans construccions del nou cenobi, iniciat al segle XVIII, el qual no ha estat mai acabat totalment.
El elements més importants que es conserven d'època medieval se situen a ponent de l'església, la qual és flanquejada per la torre del Furn, al costat de tramuntana, i per la torre del Corn, al costat de migjorn i precedida pel porxo conegut com la Porta Ferrada.
L'església fou totalment reformada al segle XIV. De l'església anterior només es conserva el tram de ponent de la seva nau, molt ampla, cobert amb volta de canó i amb la façana decorada amb lesenes. Pels seus element ornamentals, aquesta construcció es situa vers la meitat del segle XI, en època de l'abat Arnau.
Les torres del Fum i del Corn, tenen a la seva base vestigis més o menys notables d'estructures d'època romana, o sia, anteriors a l'obra de l'església, que juntament amb la troballa l'any 2009 de mosaics romans a l'interior del recinte del monestir, posen en evidència l'èxistència d'una vil·la romana en el mateix lloc.
La Porta Ferrada és, sens dubte, l'element més important del conjunt monumental de l'antic monestir. El pis inferior és format per tres grans arcades d'acusada ferradura, segurament fragments d'una façana més llarga, pels vestigis que apareixen tant pel cantó de tramuntana com pel costat de migjorn. El pis superior és format per tres grups de finestres triforades, les quals coincideixen amb els tres arcs del pis inferior. El conjunt és coronat per un pis continu d'arcuacions llombardes, monolítiques, que arrenquen d'unes mènsules esculpides amb el mateix tema que els capitells de la finestra de migjorn, llevat de tres que tenen un tema diferent. Per la seva estructura, sembla clar que és una construcció anterior a l'església actual i que deixà de enir sentit funcional en el segle X, quan fou alterada pel mur que hi incideix perpendicularment.
Informació extreta de l'obra "Catalunya Romànica Vol.VIII"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)