Can Marcò de Quart és un forn de ceràmica que conserva la seva activitat, del que es tenen notícies en el segle XV.
La col·laboració entre Rafael Masó i Can Marcó de Quart és prou coneguda, però potser no ho és tant que la relació hagués arribat a ser tan estreta, que l'arquitecte acabés tenint despatx al mateix obrador per supervisar millor els projectes que compartien. La cadira que ocupava Masó, ben senyorial, la seva vella màquina d'escriure i fins i tot l'aparell d'afilar llapis, a més de desenes de petites agendes on anotava meticulosament les peces que encomanava a Frederic Marcó, es conserven a la mateixa estança on avui hi ha arxivada la valuosa documentació d'una nissaga de ceramistes que es remunta al segle XV. De Masó, de fet, fins i tot han guardat durant dècades, encastats als cairats del sostre del taller, algun plànols enrotllats dels elements decoratius destinats a la urbanització de s'Agaró, l'obra més ambiciosa en què van treballar plegats.
La connexió amb el noucentisme gironí correspon a l'etapa més florent de Can Marcó, però el seu compromís amb la qualitat artística dels objectes que fabrica és força anterior i s'ha prolongat també molt després. L'estada de Frederic Marcó al taller de Gustau Violet a Prada de Conflent, el 1916, d'on tornaria amb la tècnica apresa de la terra negra batejada –i patentada– com "argerata" per Masó, pels efectes semblants als d'una pàtina de bronze, marca l'inici de la primera transformació del taller de Quart, en inaugurar un prestigi que atrauria artistes d'arreu. De fet, gran part de la història de l'art català del segle XX passa per les rodes d'aquest obrador, on es conserven peces originals destinades a la reproducció de Gustau Violet, Juli Martí, Josep Llimona, Esteve Monegal, Enric Casanovas, Joaquim Claret, Josep Armengol, Fidel Aguilar, Adolf Fargnoli, Pere Vallmajor, Rafael Solanic, Joan Rebull, Joan Borrell Nicolau, Jaume Pastor i Barón... La llista abraça una quarantena de noms i arriba fins a Domènec Fita, Ramon Pujolboira o Emília Xargay.
La presa de consciència del valor d'aquest llegat ja va fer el 2011 que Jaume Marcó i Cambó, nét de Frederic Marcó, junt amb la seva dona, Pilar Alsina, i els seus fills Míriam i Àngel, impulsessin el 2011 la constitució de l'associació Catalunya Art (Cat'Art), en col·laboració amb l'Escola de Ceràmica de la Bisbal, amb l'objectiu d'incentivar la formació i la complicitat amb artistes contemporanis. A curt termini hi ha el propòsit de convertir Can Marcó en seu d'un parc transfronterer de les arts i els oficis artesans. Amb aquesta finalitat, ha començat la rehabilitació del taller per adaptar-lo com a espai de referència, a les dues bandes del Pirineu, en l'aprenentatge, la difusió del patrimoni i la cooperació per mitjà de residències, amb el suport de l'Ajuntament de Quart, la Diputació de Girona i la Generalitat.
El projecte ha estat avalat, entre altres, per Mercedes Palau-Ribes, especialista en l'obra de Violet, que ha remarcat la necessitat de preservar, catalogar i divulgar el fons artístic, documental i fotogràfic de Can Marcó pel seu caràcter "únic i de valor incalculable". De moment, s'està treballant en la reforma del taller, encomanada a l'arquitecta Cecília Gierer, i ja està enllestida l'adaptació d'alguns dels seus espais centenaris per fer-los visitables per mitjà de rutes guiades que permetin conèixer el fons artístic de la casa. El disseny d'aquestes sales l'han dirigit Blai Puig i Jaume Tubert amb un respecte màxim per l'ambient original. Seguint una organització cronològica i temàtica, s'hi poden veure els originals de les peces del seu catàleg, que inclouen des de morratxes, rèpliques de les primeres restes arqueològiques trobades a Empúries, escultures d'una quarantena d'artistes de principis del segle XX i frisos del claustre de la Catedral de Girona, fins a un dels telons que feia servir Valentí Fargnoli com a fotògraf ambulant.
Informació extreta del diari "El PuntAvui", 16 d'agost de 2014 - Eva Vázquez
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)