El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir dedicar l'església a la advocació de Santa Maria.

Guifré va deixar el seu fill Radulf a càrrec del monestir, perquè fos criat i educat segons les normes monàstiques. Radulf va ser anys més tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell. Poc després, Guifré va fer una cosa semblant amb la seva filla Emma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses, proper al de Ripoll. El monestir va créixer i va prosperar ràpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i 1032.

Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, en part gràcies a la seva col·lecció d'escrits. A mitjan segle X el monestir comptava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i reproduïen en el monestir dins l'scriptorium. L'exemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la Bíblia de Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textos introductoris que la converteixen en una espècie d'enciclopèdia del text sagrat. Aquí es va escriure també a finals del segle XIII la Gesta Comitum Barcinonemsusm que està considerada com la primera història de Catalunya.

Oliba va ser també l'encarregat d'expandir els dominis de Santa Maria gràcies a la creació de nous monestirs com el de Montserrat o el de Sant Martí del Canigó.

A partir de l'any 1070 el monestir va passar a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durar fins l'any 1169. Santa Maria de Ripoll va continuar sent el principal centre religiós de Catalunya fins al segle XV en el qual inicia un lent declivi que comença amb la pèrdua del control sobre el monestir de Montserrat l'any 1402.

El 2 de febrer de 1428, un fort terratrèmol va assolar la comarca del Ripollès. El sisme, d'intensitat IX a l'escala de Mercalli va ser un dels més intensos soferts a la història de Catalunya. Va destruir completament un dels campanars del monestir i va deixar la resta de l'edifici molt afectat. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic. 

Informació extreta de Wikipèdia 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)