Els descobriments del jaciment de Pontós, recopilats en una publicació científica

Vist: 4100

52 especialistes han participat en el llibre, coordinat per Enriqueta Pons

El nou volum de les monografies que edita el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) es presenta el dia 26/01/2003 a les 12 d'aquest migdia al Centre Cultural de Pontós. Nou anys d'excavacions a l'emblemàtic Mas Castellar es concentren en aquesta publicació.

El jaciment d'època ibèrica més fructífer de les comarques de Girona dels últims temps disposa ja d'una publicació científica en què s'han aplegat els resultats dels primers nou anys de recerca. Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d'època ibèrica (Excavacions 1900-1998), editat pel MAC amb Ia col·laboració de la Diputació, l'Ajuntament de Pontós i l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE), l'ha dirigit la responsable de les excavacions, l'arqueòloga Enriqueta Pons. Cinquanta-un especialistes més, entre autors-coordinadors, autors d'estudis concrets i col·laboradors, participen en aquest volum, que a partir d'ara és de referència obligada per als estudiosos del món ibèric. Era un buit que calia cobrir, després que el 1998 es va publicar El graner de l'Empordà, adreçat al lector no iniciat.

Entre els 30 capítols (corresponents a sengles articles, tots inèdits) del llibre n'hi ha de dedicats a la descripció dels tres grans espais del jaciment: el poblat fortificat, els cèlebres camps de sitges i l'establiment rural, que abasten una cronologia d'entre els segles VII i II aC. Diversos especialistes tracten en altres capítols, per exemple, des dels objectes metàl·lics que hi han trobat fins al consum de peix dels seus habitants, passant pels enterraments i l'epigrafia.

Molta feina per fer

La mateixa Enriqueta Pons explicava aquesta setmana que una de les fites dels propers anys seria trobar una inscripció que permetés d'una vegada per totes la interpretació de l'escriptura ibèrica. «Hem trobat fragments solts, però caldria un plom extens, traduït a algun idioma comprensible», descriu, pensant en l'equivalent ibèric de la pedra de Rosetta dels jeroglífics egipcis. De possibilitats teòriques, n'hi ha: de la probable extensió total de l'assentament només se n'ha excavat un 10 per cent i els resultats han estat espectaculars. A la part més antiga hi van aparèixer els murs defensius i l'entrada del poblat; al camp de sitges hi ha centenars d'aquests dipòsits per a cereals; i a la part més moderna, residencial, hi han aflorat materials i estructures que denoten un poder econòmic notable dels seus pobladors (destaca un altar de marbre blanc), fruit de la importància de Pontós com a centre d'emmagatzematge i distribució de cereals.

La nova joia

Coincidint amb l''edició del llibre han acabat la restauració del cràter grec que van trobar a Pontós fa un parell d'anys. La restauradora Mercè Ferré ha tingut cura de l'operació, que ha durat dos mesos. La peça aviat s'exposarà a Sant Pere de Galligants.

Nota publicada al Butlletí de la Diputació de Girona sobre el llibre:

Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà).

Un complex arqueològic d'època ibèrica

Aquest llibre presenta els treballs arqueològics realitzats durant els anys 1990-1998 al jaciment de Mas Castellar de Pontós. Recull totes les activitats i disciplines relacionades amb l'arqueologia, des de la recollida superficial, passant pel treball de camp i l'estudi de tota classes de materials, fins a l'anàlisi microscòpica de la terra. El resultat posa de manifest l'existència d'un poder econòmic de caràcter rural i autòcton a la plana empordanesa en època ibèrica. El llibre forma part de la Sèrie Monogràfica que edita el Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona, i ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Pontós i l'Institut d'Estudis Empordanesos. L'arqueòloga Enriqueta Pons ha tingut cura de la direcció d'aquesta publicació, en la que hi han participat 31 autors, 21 col·laboradors i més de 150 excavadors.

Publicada al "El Punt" el dia 26 de gener de 2003, RAMON ESTÉBAN / Pontós.
Butlletí informatiu de la Diputació de Girona, número 38, març 2003

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)