Troben una casa del poblat ibèric de Sant Sebastià amb el terra romà.

Vist: 4064

També s'ha descobert una casa del segle V aC, i és, ara com ara, la més antiga

ALBERT VILAR / Llafranc - La descoberta d'un sòl d'una habitació d'una casa del segle III aC del poblat ibèric de Sant Sebastià, a Llafranc, dins el terme de Palafrugell, amb tègula romana ratifica una mica més la hipòtesi que els ibers van abandonar-lo sense violència per establir-se a la vil·la romana de Llafranc. A més, s'ha trobat una casa del segle V, que és la més antiga que hi ha fins ara al poblat, on s'han destapat un total de deu cases al llarg de la banda nord-oest.

La setena campanya arqueològica al jaciment ibèric, que ha dut a terme l'Institut de Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Palafrugell, està ratificant encara més la hipòtesi que l'abandonament del poblat es va fer durant el segle II aC de manera no violenta, segons va dir ahir l'arqueòleg i director de les excavacions, Antoni Rojas.

Si l'any passat es va poder comprovar que les noves cases descobertes no presentaven senyals d'haver estat enderrocades ni cremades, aquest any, la trobada d'un sòl amb tègula romana en una de les dues habitacions del segle III aC encara corrobora més la hipòtesi defensada per Rojas. «És el primer cop que trobem material romà en el context», va dir el director de les excavacions.

Però, a banda de poder anar concretant el final del poblat, les troballes d'aquest any també han ajudat a millorar una mica més el coneixement dels seus orígens. I això ha estat possible amb la descoberta d'una casa construïda durant el segle V aC i abandonada al segle IV aC. «És la constatació més antiga d'un habitatge», va explicar l'arqueòleg, que va recordar que els seus inicis són del segle VI.

La casa més antiga i els dos habitatges s'han trobat a continuació de les cases descobertes a la banda nord-oest del poblat, en direcció a l'ermita i l'hotel. Rojas, que ha comptat amb una vintena d'universitaris, també va destacar la gran quantitat de ceràmica local diversa i d'importació, que ratifica la importància estratègica del poblat.

Publicada a "El Punt" el dia 30 de juliol de 2004

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)