Confirmen la presència d'homínids de fa més de 100.000 anys al pla de Girona

Vist: 3877

Troben restes del paleolític mitjà abans de començar les obres d'un nou polígon industrial a Sant Gregori

La presència d'homínids (probablement dels immediatament anteriors als Neandertal) al pla de Girona s'acaba de confirmar amb la troballa de testimonis d'indústria lítica datats en uns 120.000 anys enrere en el terme de Sant Gregori. Com les restes localitzades fa quatre anys a la veïna Domeny, aquestes reposaven sobre una colada basàltica originada per una erupció del volcà del puig d'Adri, produïda fa 317.000 anys. Tant aquest nou jaciment com l'esmentat de Domeny estan vinculats amb el del Puig d'en Roca, bé per les datacions, bé pel tipus de material que hi han descobert.

Com que la zona, de les obres (a tocar la carretera de Cartellà) era susceptible d'amagar restes prehistòriques, la Generalitat va encarregar a un equip d'arqueòlegs que fessin unes prospeccions abans no comencessin els treballs d'urbanització del polígon. En trobar indicis esperançadors, es van decidir a obrir una rasa d'uns 50 metres de llargada, 1,5 d'amplada i aproximadament 0,5 de fondària, que és el nivell on hi ha la colada de basalt. Durant quinze dies, sis especialistes de l'empresa Arqueociencia, dirigits per Javier González, han extret d'aquest jaciment més de 200 fragments de pedra manipulats per homínids. Es tracta d'exemplars de les tècniques leval·loisiana i chopper, aplicades en pedres que devien anar a buscar en rius propers, així com pics (choppers punxeguts) i fragments de quars i quarsita. «Tenim de límit la data de 317.000 anys enrere que ens marca la colada - va informar González -, però podem concretar més, ateses les característiques de les restes d'indústria lítica». En espera de les anàlisis més aprofundides que es faran al laboratori, s'ha establert que els autors de les manipulacions a les pedres van viure fa uns 120.000 anys. Eren uns homínids que vivien en refugis naturals (coves), menjaven fruits silvestres, caçaven i aprofitaven les restes de les preses dels grans mamífers. No s'establien en cap lloc de manera permanent, però podien passar-se tota la vida en una mateixa àrea.

Si la indústria lítica està àmpliament representada, de restes orgàniques, en canvi, no n'han aparegut. L'explicació es troba en l'elevat grau d'acidesa dels sediments que han cobert aquests vestigis. durant 120.000 anys.

Un quadrilàter molt productiu

Primer va ser el Puig d'en Roca; fa quatre anys va ser el torn de Domeny; després, el pla de Sant Roc, i ara, Sant Gregori. Són quatre jaciments situats a pocs quilòmetres de distància entre ells (excepte Sant Roc, que queda més allunyat) que han servit per constatar que la presència humana (o de les espècies precedents) a la comarca de Girona ve de molt lluny. El Puig d'en Roca es va acabar d'excavar el 1986. Va ser allà on van aparèixer els primers vestigis d'homínids del paleolític en aquesta zona i un jaciment on va agafar molta experiència un home, Eudald Carbonell, que amb el pas del temps ha esdevingut un dels paleontòlegs més importants de l'Estat. A Domeny, un equip de la Universitat Rovira i Virgili va desenterrar restes d'indústria lítica del paleolític inferior (entre 250.000 i 300.000 anys enrere). Fa tot just dos anys, el mateix grup de científics va treballar al pla de Sant Roc (Sant Martí de Llémena) a partir d'una sèrie d'indicis. La recerca en aquest lloc es desenvolupa dins d'un projecte ampli que ha de continuar fins l'any vinent.

Publicada al "El Punt" el dia 12 de març de 2003, Ramon Estéban, Sant Gregori.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)