Presenten la guia històrica i arqueològica sobre el patrimoni de la muntanya de Sant Julià de Ramis

Vist: 3562

Tracta des dels orígens fins a l'actualitat de les tasques de recerca.

LAURA PORTAL / Sant Julià de Ramis - La muntanya de Sant Julià de Ramis té des d'ahir una guia pròpia del seu patrimoni històric i arqueològic. Les excavacions que s'hi duen a terme des de fa aproximadament una dècada ara han donat com a resultat aquesta obra, que porta per títol La muntanya de Sant Julià de Ramis i que es va presentar al centre cívic amb l'assistència de l'alcalde, Narcís Casassa, i el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal. Entre d'altres, el castellum és objecte de sis capítols.

Des que es va començar a excavar la muntanya, a principis del segle XX, s'ha anat consolidant una excavació regular. Els primers investigadors van ser els arqueòlegs Francesc Riuró i Carles de Palol, que el 1932 van localitzar els jaciments del cim de la muntanya. Les feines de recerca van quedar aturades per la guerra, però després, Riuró les va reprendre.

Més tard s'hi van afegir Miquel Oliva, Joan Maluquer i tants altres que han gratat la terra de Sant Julià per trobar-hi indicis de cultures com la ibèrica, la romana, la visigòtica, la carolíngia i d'èpoques anteriors com el paleolític i l'edat del bronze, entre d'altres. Des del 1996, les excavacions van rebre un fort impuls amb la col·laboració entre l'Ajuntament i la UdG, i van permetre resseguir l'ocupació de la muntanya, interpretar les seves construccions i valorar la importància estratègica del lloc.

La guia l'han editada l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona. Els autors del llibre són Josep Burch, Sandra Casas, Isabel Miquel, Josep M. Nolla, Lluís Palahí, Jordi Sagrera, Marc Sureda, David Vivó i Jordi Vivo.

Dins el pla de monuments de la Diputació

El castellum fractum de Sant Julià és un dels monuments que han estat inclosos en el pla de monuments d'aquest any de la Diputació de Girona. Hi ha prevista la inversió de 20.000 euros per fer-lo visitable, a més de consolidar les restes, crear un itinerari museístic i ordenar la zona. El pla de monuments va ser presentat ahir pel vicepresident i diputat de Cultura, Enric Vilert, que va explicar que la inversió total d'aquest any és d'1.040.000 euros. A més de Sant Julià, el pla inclou deu actuacions més al Gironès, de les quals destaquen la de l'església de Sant Esteve a Madremanya i la de Sant Pere de Llorà. També se'n fan setze a l'Alt Empordà, amb una actuació a Sant Llorenç de Sous, a Albanyà; al castell de les Escaules, a Boadella, i al de Llers; a la Torre de l'Àngel, de Pontós, i al monestir de Sant Miquel de Fluvià. Onze actuacions a la Garrotxa, dues d'elles a Besalú: la de l'hospital de Sant Julià i la de la Cúria Reial. També destaca la del Sant Sepulcre de Palera, a Beuda, i la de l'antic cenobi de Sant Joan les Fonts. Finalment, es fan deu actuacions al Baix Empordà, nou a la Selva, sis al Ripollès, quatre al Pla de l'Estany i tres a la Cerdanya. Vilert va aprofitar per reclamar especialment al Bisbat de Girona (el pla també implica els bisbats de Vic i la Seu) la cessió d'ús dels monuments que ha contribuït a restaurar. Segons va assenyalar, es tractaria d'establir un conveni marc que permeti la cessió d'ús de les ermites i esglésies en la restauració de les quals hagi intervingut la Diputació. Vilert es va queixar de la inversió de diners públics en restauracions perquè després no es pugui compaginar l'ús litúrgic amb el cultural.

Publicada a "El Punt" el dia 21 de setembre del 2005

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)